No del tot fracassat (Temàtica Èxit/Fracàs)

Un relat de: Buk

Riiiiiiiiiiiinnnnngggggggg... Merda... el despertador. Va temptejar la tauleta de nit, però sol va aconseguir tirar a terra el rellotge.

Es va vestir i va marxar cap a l'escola. L'autobús era ple de perdedors, que com ell, es dirigien als seus llocs de treball mal pagats. Tots de mal humor, amb aquelles cares... Déu meu, quines cares. Que n'eren de lletjos aquells rostres.

Com es torcen tant les coses? En quin moment es va rendir ell? Va ser quan es va casar? Potser quan va arribar el primer pagament de la hipoteca? Qui sap. El seu gran somni havia estat ser escriptor. Va estudiar magisteri pensant que era la manera més fàcil de treure's una carrera. Va pensar que la feina de professor tenia una gran varietat d'horaris i de dies festius, el que li permetria dedicar-se a escriure. Treballaria només un parell o tres d'anys. Fins que acabés la seva gran novel·la. Però mai va escriure aquesta novel·la. Els tres anys van convertir-se en quatre, i els quatre en deu. I ara estava atrapat. Atrapat entre buscaraons d'hormones descontrolades amb l'única motivació de canviar de mòbil cada tres mesos. A més, què els podia ensenyar ell? Es limitava a recitar el que deien els llibres. Coses descobertes per gent que portava morta molts anys. Les úniques coses que val la pena saber es poden aprendre, però mai ensenyar.

Havia de sol·licitar parada. No obstant, no podia fer-ho. Era incapaç de continuar amb aquella rutina. Però si es passava la parada, després hauria de caminar molt. I feia calor. Hauria de sol·licitar parada. Però no podia. Va pensar que encara no estava derrotat. Va decidir presentar batalla. No aniria a l'escola aquell dia. No aniria a enlloc. Havia d'allunyar-se. Del col·legi, de la seva dona, de la hipoteca, de tot.

Va continuar assegut. El conductor va passar de llarg la parada, i ell, amb satisfacció, va contemplar com el vell edifici de l'escola es perdia darrera el bus.

Comentaris

  • Sense caure en la conmiseració del personatge...[Ofensiu]
    Autobahn | 29-10-2007

    ... pintes un retrat ben negre i que, canviant tots els elements que vulguis, es pot adaptar perfectament a la major part de la població: els somnis incomplerts, la decepció de tot plegat i la mancança fins i tot d'autèntics drames, tan sols mediocritat, etc.
    A la fi, el personatge es marca una botifarra monumental, una revenja que no queda clara si serà definitiva, si tan sols és un moment de rebelia, si acabarà malament o aconseguirà triomfar.
    Tot això podria haver quedat molt tòpic però has bastit de realitat els personatge, les situació, l'entorn (molt bona la descripció d'aquella gent trista i "lletja" que agafen l'autobus amb ell... només potser em sobra una mica lo de "perdedors", potser l'únic moment d'excés rebla el clau-pel meu gust, eh- perquè tot queda claríssim amb la imatge i no crec que clagui , a més, dir-ho) penso que te'n has sortit molt bé en defugir el subratllat excessiu. Has tingut els sants nassos de deixar la historia totalment despullada d'artificis, fent les preguntes imprescindibles per a que tot el lector se les faci i els afortunats lectors que no siguin uns fracassats els faci reflexionar (impagable el moment quant diu "¿Quan va començar a anar tot malament?" o una cosa aixì... és una caca que no pugui fer el comentari i poder consultar el teu text alhora!!).
    Molt bé, un relat que fa companyia.
    (per cert, sóc en Florenci, que m'he posat aquest nicl per a fer comentaris al personal ;)

  • < 10x10 microrelats >[Ofensiu]
    kispar fidu | 04-04-2007

    Una manera de desfer-se de la rutina que ens lliga a una vida que no acabem d'estimar i voldríem canviar. Tot i que, el bus no durarà per sempre... el recorregut arribarà al seu final... i ell haurà de reemprendre la seva rutina... És un "break" momentani; no indefinit.


    ens seguim veient,
    Gemm@

  • Un relat[Ofensiu]
    gypsy | 22-11-2006 | Valoració: 10

    que transmet molta sinceritat i fas que el lector es posi en la pell del protagonista i l'entengui perfectament, atrapat dins una rutina espaordidora i tancada.
    Quanta gent no s'ha sentit així algun cop, almenys una vegada?.

    M'ha agradat molt. Curt i no hi manca res.

    gypsy

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Buk

60 Relats

104 Comentaris

65872 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Em pareixen un 11 de maig del 73. A Barcelona, la meva ciutat estimada/odiada per igual.
D´ençà fins ara la meva vida ha transcorregut més o menys com la tots.
He participat en diverses antologies, tant de poesia com de prosa, com la de relats en català versió 2.0 i 10x10 microrelats.
També col.laboro amb revistes i projectes varis.
Al 2006 vaig guanyar el tercer premi del II Premi Grau Miró de Haiku, així com un accèssit, en el mateix concurs, per un altre conjunt de haikus presentat.

Per llegir més coses meves, clickeu aquí:

Lluitant a la contra