Moll solitari (Haikus)

Un relat de: Buk

Bufa el llevant.
Enfosqueixen les ones
núvols ombrívols

Poma oblidada.
La fam es cobra vides
mentre s'oxida

El pescador,
davant la llum del vespre
desa l'esquer

Moll solitari.
S'acosta la tempesta
als amarratges

Es torna boira:
el cantar dels ocells
durant l'albada

Nocturn de fados.
En una sola llàgrima
quanta saudade...

Entre les branques
es filtra l'alba blava.
Bosquet de pins

Comentaris

  • Quina sort![Ofensiu]
    Anagnost | 07-06-2007 | Valoració: 10

    Sí, quina sort, trobar-te entre la munió de relataires que som. No sé com ha estat, però quan he llegit
    "Poma oblidada.
    La fam es cobra vides
    mentre s'oxida"
    ja he sabut que m'interessaves. I m'he posat a tafanejar per les teves pàgines i a descobrir "L'infern són els altres", i el "Recull de haikus VI", i el "Poema nadalenc", i els "Haikus de Menorca". I m'he quedat bocabadat.
    Bé, ara no puc dir tot el que aquestes lectures m'han provocat, i com que estic segur que comentaré futures -i passades- obres teves, ja tendré ocasió d'ampliar aquesta boníssima primera impressió.

l´Autor

Buk

60 Relats

104 Comentaris

69761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Em pareixen un 11 de maig del 73. A Barcelona, la meva ciutat estimada/odiada per igual.
D´ençà fins ara la meva vida ha transcorregut més o menys com la tots.
He participat en diverses antologies, tant de poesia com de prosa, com la de relats en català versió 2.0 i 10x10 microrelats.
També col.laboro amb revistes i projectes varis.
Al 2006 vaig guanyar el tercer premi del II Premi Grau Miró de Haiku, així com un accèssit, en el mateix concurs, per un altre conjunt de haikus presentat.

Per llegir més coses meves, clickeu aquí:

Lluitant a la contra