Scanners revisted

Un relat de: Buk

Hi ha una papallona immòbil a un pòster de metall. També hi ha un home calb que al principi no li mostra massa atenció, però que al cap de poc se la mira fixament. Està esperant el bus. L'home calb, no la papallona. L'home calb recorda una pel·lícula on un altre home (que no era calb) feia esclatar el cap d'una persona amb el simple fet de concentrar-s'hi molt. Recorda la pel·lícula i s'estremeix. Quin poder grandiós, seria aquest. Prova de fer el mateix que a la pel·lícula. Ell, però, és humil de mena, i oblidant-se de la resta de persones que esperen el bus, és concentra en la papallona. La mira amb ulls violents. L'observa fins que se li fiquen vermells. La mirada fixa li provoca conjuntivitis, però la papallona no esclata. Continua immòbil sobre el pòster de metall de la parada d'autobús. Ha de ser complicat, fer esclatar el cap d'una papallona. Per començar, té cervell aquest insecte? O potser conta només amb un rudimentari sistema nerviós? Comencem per aquí, doncs. No es pot fer esclatar allò que no existeix. Potser ve d'aquest fet, el seu fracàs. Ho torna a provar, aquest cop, però, ficant especial atenció en el mapa nerviós, que ell pensa, recorre el cos de la papallona. Es concentra molt. Moltíssim. La regularitat perfecta del seu cap calb es veu afectada per uns plecs de pell que li deformen el front. El poder de la ment, ve t'ho aquí. La papallona, però, no sembla massa afectada. Irritat, l'home calb concentra tot el seu odi que en aquell moment sent per l'insecte, en un míssil d'energia negativa que dirigeix amb la seva fèrria voluntat contra els ulls de la papallona. Aquesta mou un parell de cops les ales. Sembla inquieta, i de cop i volta, arrenca a volar. És un vol dubitatiu, com de papallona borratxa de nèctar, o el que sigui que emborratxa a les papallones. Fa un parell de ziga-zagues i s'allunya carretera avall. L'home calb, que com hem dit és humil de mena, es sent satisfet. No ha esclatat, això és cert, però de ben segur que ha notat la seva força mental. Pensa que és un bon principi. A partir d'aquí només podem millorar. Somriu de forma lleu. L'autobús continua sense venir. Està avorrit i fa calor. I la papallona ha marxat deixant-lo ociós i desocupat. La parada d'autobús està plena de gent. Davant seu, un home gras sua i fa fortor. Estaria molt millor sol, sense tota aquesta gent, això està clar, així que mentre espera (qui espera desespera) clava la seva mirada al clatell de l'home gras i pudent. I és concentra. És concentra molt. Té molt de temps i una gran fe. I ja se sap: la fe mou muntanyes. I potser fa esclatar caps.

Comentaris

  • Aquest relat és perfecte![Ofensiu]
    Autobahn | 29-10-2007 | Valoració: 10

    De pet als favorits d'en Florenci, etc :DD
    (cal poder-lo rellegir de tant en tant)
    Ara em faré un tomb pel link que acabo de descobrir aquí sota.
    Gràcies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Buk

60 Relats

104 Comentaris

65899 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Em pareixen un 11 de maig del 73. A Barcelona, la meva ciutat estimada/odiada per igual.
D´ençà fins ara la meva vida ha transcorregut més o menys com la tots.
He participat en diverses antologies, tant de poesia com de prosa, com la de relats en català versió 2.0 i 10x10 microrelats.
També col.laboro amb revistes i projectes varis.
Al 2006 vaig guanyar el tercer premi del II Premi Grau Miró de Haiku, així com un accèssit, en el mateix concurs, per un altre conjunt de haikus presentat.

Per llegir més coses meves, clickeu aquí:

Lluitant a la contra