Poema Kelly amb paràfrasi explicativa

Cada dia portes un amulet
d’absència, terra llunyana
i altament enyorada,
penjat al bell mig del cor.

Bategues com un drap arronsat,
polint la pols d’altres,
que no et miren perquè ets invisible,
malgrat al seu servei estàs.

I el sou, minso, quan arriba, l’esquinces
en petits tresors que envies lluny de tu,
per als teus, la teva mainada que menja
gràcies al teu costós esforç.

L’ordre recte, l’ordre polit, l’ordre netejat
diu molt de tu, Kelly, que gairebé no dorms,
no pas per insomni, sinó per la tasca
dura i feixuga que et cansa.

Cada nit jeus pansida mirant la teva papallona
d’ales multicolors i vigoroses,
al teu coll no alça el vol,
i et punxa la melangia amb ales de seda;
l’enyor és el seu nom i un pom de roses
blanques t’esclata de ben endins.

Res t’aturarà, Kelly, lluita: dia sí, dia també
per un futur digne quan el present és de boira,
que no s’escampa malgrat el sol despulli l’alba,
malgrat la lluna temorosa sigui plena.
Malgrat tot, tu lluita, ¡amb força!
Que una agulla d’esperança tatua la teva pell amb constància.

® Helena Sauras Matheu

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «KELLY» DE «CORBES DE SANG»:

El poema s’estructura en sis estrofes desiguals.

El tema del poema és la immigració i l’obtenció d’un treball digne.

La primera estrofa ens parla de l’absència que sent la protagonista per estar lluny de la seua terra. Se li representa cada dia i té forma d’amulet, que la protegeix i, a més a més, el porta penjat al mig del cor.

La segona estrofa ens parla de la feina que fa la protagonista, que és la de netejar. Ningú la veu mentre la realitza i s’ha convertit en invisible. Com moltes tasques les realitza acotxada, s’utilitza la metonímia “drap arronsat”.

La tercera estrofa ens parla del sou, que malgrat sigui baix i petit, la protagonista encara el fa més petit, perquè una part l’envia al seu país, per a què el seus fills que estan allí mengin.

A la quarta estrofa, se’ns presenta la protagonista que es diu “Kelly”. Treball de la lletra K, girada noranta graus i amb una mica d’imaginació, podem veure-hi una papallona amb les dues ales. En el primer vers, es repeteix tres vegades “ordre” per a indicar disciplina, mesura, neteja. A més la protagonista té insomni per desenvolupar aquesta tasca que la cansa.

A la quinta estrofa, surt el sentiment que té d’absència, que és l’enyor. L’amulet que porta penjat al coll en forma de papallona que se li representa també al seu coll i que no alça el vol. És dolorós, perquè inclús la punxa. També té melangia.

Però a la sexta estrofa, la Kelly continua amb la seua tasca, perquè és imparable i treballadora. Vol un futur digne malgrat el present sigui incert (“de boira”), malgrat es faci de dia (“el sol despulli l’alba”), malgrat avancin els dies (“la lluna temorosa sigui plena”). La Kelly lluitarà per l’obtenció d’aquests drets laborals amb força, perquè l’esperança li tatua la pell amb la seua constància i és més forta que les temors.