Poema de platja

Som prop del mar.

Les ones es reflecteixen en les mirades,
cristal·lines i plenes de llágrimes.
Estatues d'arena a les teues galtes,
juntant la sal de l'ánima i la sal de les platges

Eres la meua fada protectora,
i jo sempre en tu estic pensant,
i tant com et pensava
de de tu m'he oblidat.

Ja no t'estime de la mateixa manera.
Tan trencat per dins i ara tens un forat.
On es veu per la teua esquena,
el que tens al teu davant.

Estimada que t'ha fet el teu familiar?
Sap que jo de tu soc amant.
Poc l'importem nosaltres,
si ens pot fer patir tant.


No tingues por mare,
jo ja l'he denunciat,
perque ha deixat de ser mon pare
per no saber ser civilitzat.

Els colps de dolor es curarán,
I estimaras quansevol home,
amb tota la llibertat,
perque els records de patir no estarán-

Ves, corre, lluita.

Fuig del teu passat!