Poema d'amor(II)

Un relat de: Emelkin

Poema d'amor(II)

T'escriuré el poema més bonic del món
i m'abstindré de metàfores, que t'intentin amagar.

Amb el somriure trenques el nostre mur de Berlín
i els batecs s'afanyen a retrobar-se.

No hi ha res que reciti tan bé aquest poema
com ho fan els teus ulls.

Baixa la guillotina de les teves parpelles
i es trenquen tots els somnis…

Comentaris

  • holaaa!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 31-10-2006 | Valoració: 9

    Potser no és el millor poema que t'he llegit, però és maco i té aquell regust dolç d'intuir que l'has fet amb tot el "carinyo" del mòn. Potser de vegades sobren les paraules i, alhora, en falten per expressar el que voldríem.

    N'esperem els pròxims... petons!!