Poema a un marit musulmà que segurament és un home com un altre i crec que m'estima

Has fet l'amor amb ímpetu,
has descarregat les teves tensions
i jo t'he ajudat a fer-ho.
T'he ajudat a marxar
d'aquesta realitat hostil
i després d'haver somiat
al meu costat
que erets tan poderós
com un Creador,
em demanes amb conversa
que et torni a la quotidianitat,
que et torni al dia a dia,
em demanes que et compri el diari,
em demanes que et faci el llit,
em demanes que continuï ressan
per tu i per mi,
pels nostres fills,
t'oblides que erets tu
qui volia fer l'acte sexual,
t'oblides que pel teu gust
m'has humiliat precisament
perquè m'estimes i dius
que estimes les dones.
I al meu costat et creus un Deu
i a mi una descreient.
I seguiré callant i salvaré la vida.
També tinc defectes:
he perdut la gana
i sóc pèssima cuinera,
per això tu menges fora.
I el món,
ara cau com un pes sobre meu.

Si no m'entens a mi,
com entendràs a la teva filla?

Precisament per que m'estimes
em prens l'alegria de viure.
I jo seguiré estimant e
per que crec que m'estimes
com estimen tots els homes.