Poder

Un relat de: Mireia Llinàs
Poder esborrar el rastre del que has deixat, del que m’has donat.
Sense oblidar.
Veure desdibuixat el teu rostre en somnis. O almenys no recordar que t’he somiat.
Deixar de dedicar-te minuts de la meva vida. No deixar-te envair els meus pensaments.

Però estàs present tot i la distància, que aliada amb el temps ajuda a fer minvar el sentir. A respirar una mica de calma dins d’aquest temporal de rebuig i desencant. Desencís i tristor.

Poder saber si el que voldria és dir que t’he esborrat, però no oblidat.
Que de nit et veig desdibuixat i no ocupes lloc en la meva vida, en els meus pensaments. Si podria no voler desitjar la teva presència. O deixar de tenir por a la distància i a l’inevitable pas del temps.

Perquè si això és el que ha de passar o el que havia de ser, ho vull ser capaç de fer.

Comentaris

  • Hola Mireia , he vist el teu cognom i t’he llegi[Ofensiu]
    Xunxi | 14-01-2012 | Valoració: 10

    Hola Mireia , he vist el teu cognom i t’he llegit.Poder esborrar el rastre del que has deixat, del que m’has donat.
    Sense oblidar

    Que difícil, quan volem i no podem, quan podem i no volem, oblidar però recordar, sentiments creuats que s’han de donar la mà, aprendre a no patir, a assumir les absències sense que les oblidem, sense que facin mal.
    Un relat ple de sentiments, que tots de diferents formes anem trobant per la vida,
    Una abraçada d’una Llinàs del Torrent.