Pluja i sexe

Un relat de: Sílvia Cantos

Tot d'un plegat, una forta pluja començà a caure, van córrer fins a casa de la Laura, i tot i que la distancia no era gran cosa, en arribar ambdós estaven completament molls, presentaven un aspecte desastrós, la roba calada, el cabell despentinat, tot.

- Serà millor que em canviï o agafaré un constipat terrible, dóna'm només un minut.
- No t'amoïnis, pren-te tot el temps que necessitis.
- Però que desconsiderada sóc, tu estàs igual que jo, et portaré una samarreta seca, perquè tampoc tu et refredis.
- Genial.
- He trobat això, crec que t'anirà bé
- És perfecta, moltes gràcies.
- No tens per que donar-les, dóna'm l'altra que la posaré a l'assecadora mentrestant.

Al veure el seu tors nu una forta sacsejada li recorregué el cos de dalt a baix, si en les seves fantasies li havia semblat meravellós, veure'l al seu davant li ho semblà encara més, si cap, es notava l'exercici físic que practicava a diari i els seus músculs estaven desenvolupats però sense excés, va haver de dissimular doncs creia que la lascívia es podria llegir a la seva mirada absolutament plena de desig. Es va refugiar al costat de l'assecadora per intentar que el seu cor s'asserenés una mica, ja que tot el seu ser s'havia excitat de sobremanera, quan va aconseguir calmar-se tornà al seu costat.

- I be, què vols prendre?
- No ho sé, què prendràs tu?
- A veure, deixa'm pensar... ja ho sé, una copa de cava, et fa?
- Mmmm, moltíssim, em permets que te'l serveixi jo?
- I tant, és a la nevera, tu com si fossis a casa teva.
- Perquè no poses música mentre jo vaig a preparar-ho?
- Ara mateix, et ve de gust alguna cosa en especial?
- No, tria tu.
- D'acord.

Es trobava davant la torre de cd's i per primer cop a la vida, no sabia quin posar, després de dubtar-ho bastant es decantà per una de les seves últimes adquisicions, "dial: Maceo", un genial saxofonista que posaria un immillorable teló de fons a les seves veus nervioses i ompliria els estranys silencis. Sonaven les primeres notes quan el va sentir obrint i tancant els armaris de la cuina.

- Busques les copes, Dani?
- Sí, però no les veig per enlloc.
- És que són aquí, al moble.
- Ah, així ja podia anar jo buscant.
- Ja les trec jo.
- Què és el que està sonant, no ho conec?
- T'agrada?
- Sí, per això ho pregunto, sona molt bé.
- Es diu Maceo Parker, és un saxofonista que toca des de fa una pila d'anys i és un autèntic monstre, ja veuràs a mida que escoltis tot el disc, és simplement genial.
- De moment, promet. Ataquem el cava, m'acosta la seva copa senyoreta?
- És clar, aquí té.
- Brindem?
- I per què ho fem?
- Doncs... per la pluja! Què et sembla?
- Fantàstic, per la pluja! Salut!
- Salut! Mmm és deliciós.
- Sí que ho és, a més, és una cosa que mai falta a la meva nevera, una ampolla de cava, de bon cava.
- I jo que me n'alegro, vaja, però què estic veient! Tens un tatuatge al costat del melic?
- Ja ja ja, sí, per què t'estranya tant?
- No ho sé, no m'havia passat pel cap que en tinguessis cap, puc veure'l?
- Em fa vergonya...
- Va dona, només un moment.
- D'acord mira!
- Que xulo, és una papallona, oi?
- Sí, si que ho és.
- Quant temps fa que te'l vas fer?
- No gaire, farà un parell d'anys, més o menys.
- Et va fer mal?
- No et pensis, era més la por que tenia que la molèstia que vaig sentir.
- Jo no podria, em fan pànic les agulles?
- De debò? No m'ho puc creure!
- Per què no?
- No ho sé, et veus un home gran i fort no sembla que pugui fer-te por una petita punxada.
- Doncs creu-t'ho, així és, deus pensar que sóc un cagat.
- No diguis això, per què hauria de pensar-ho.
- Em treus un pes de sobre, puc demanar-te una cosa?
- Endavant.
- Em deixes tornar a mirar el tatuatge? Només un momentet.
- Intentes que em posi vermella, però està bé, aquí el tens.
- Puc tocar-lo?
- Suposo que sí, prova-ho.

Dani acostà la seva mà al cos de la Laura, no sense por en la mirada, el contacte dels seus dits sobre la suau pell el desassossegaren del tot, els dits inquiets recorregueren la silueta de la papallona mentre els seus ulls s'omplien de desig es clavaven en els d'ella, aleshores amb la veu entretallada preguntà:

- Puc fer-te un petó?
- Per què has trigat tant?
- M'aterria que em refusessis.
- Com podies ni tan sols imaginar-ho, estic boja per tu des del primer moment en que et vaig veure.

I en aquest punt finalitzà el diàleg, fou tan breu com intens el que ho seguí, les seves boques es van trobar per primera vegada, amb un petó suau i tímid, ella entreobrí els llavis per deixar que la seva llengua es trobés amb la d'en Dani, que estava delerosa d'unir-se a la seva, la suavitat i la timidesa quedaren arraconades deixant pas a la passió més descontrolada que hagin pogut arribar a sentir en tota les seves vides, aquell petó fou tan intens com extens, llavors van entrar en joc les mans, els dits d'ell posats sobre el ventre de la dona ascendiren fins arribar als seus pits, es colaren sota la brusa i lluitaren amb el sostenidor per poder acariciar-los, sense deixar de sospirar un segon la Laura va enfonsar les mans sota el pantaló d'ell, buscant el més clar inici de la seva excitació, el seu sexe estava dur, realment dur, el va acariciar amb deliri mentre els seus gemecs es feien més i més intensos, començà a desfer-se de la brusa i el sostenidor mentre ell feia el mateix, la seva boca s'abalançà sobre el seu pit, provocant-li un plaer infinit.

La Laura notava la humitat a la seva roba interior i el d'ell cada cop més dur, amb la veu entretallada li demanà que anessin a l'habitació, no es van desenganxar ni un sol centímetre, semblaven dos siamesos bojos de desig, mentre recorrien abraçats el breu tram del saló al dormitori.

Els dos cossos es deixaren caure sobre el llit, amb pressa acabaren de desfer-se de la poca roba que amb prou feines els cobria, tot d'un plegat en Dani d'un salt sortí de l'habitació, ella va quedà absolutament desconcertada però uns segons després el tornava a tenir al seu davant amb el cos, ara sí, completament un, perfecte, i amb un somriure i l'ampolla de cava que havien deixat a mitges a la mà digué: "tanca els ulls i deixa'm que et doni tot el plaer que pugui", ella no veu més que per gemegar, així que tancà els ulls i es deixà fer, de sobte va sentir que corria sobre el seu pit el que en uns segons intuí que devia ser el cava, i seguint el traç que aquest marcava la llengua d'aquell home.

El contacte del líquid fred i l'escalfor de la seva llengua l'obsequiaren tant plaer que sentí un orgasme només amb això, no podent aguantar més, obrí els ulls i la visió d'aquella llengua recorrent el seu cos l'embogí del tot, i és que ell seguí jugant amb el cava per tots i cadascun dels racons del seu cos.

Baixà des del pit fins al ventre, seguí descendint per la cama dreta i ascendí per l'esquerra, i quan llepava el cava de la cuixa deixà l'ampolla a terra i enfonsà la boca en aquell sexe humit i obert que l'esperava ansiós. No podia creure el que estava visquent, tots els veïns degueren escoltar els seus gemecs ja que a cada minut que passava, més i més plaer sentia i aquests més aguts eren, es confonien amb un sensual dolor, dolor de no haver-lo sentit abans, dolor de deixar de sentir-lo, no podia aguantar més i li demanà entre sospirs que es fongués amb el seu ésser, el seu cos no suportava més temps sense sentir-lo dins, formava part d'ell, li quedà clar quan finalment el sentí encaixar-se amb ella, perfectament, els moviments eren ràpids, impacients, les mans femenines s'aferraven a les fortes natges apretant-les més i més, la boca de l'home junt a la seva orella gemegava més encara que la d'ella, el ritme augmentava i s'estava convertint en un frenesí.

Estaven a punt d'esclatar, els gemecs s'havien convertit en la banda sonora més excitant que s'ha compost mai, en uns segons esclatà l'orgasme més salvatge que ambdós havien experimentat en la vida, els músculs de les seves cares es contreien de manera explícita deixant pas a un somriure de felicitat als seus rostres.

Les respiracions es van anar calmar fins arribar a una certa normalitat, i tot i així es mantingueren immòbils una llarga estona, En Dani cobrí la cara de la dona que s'acabava de convertir en el centre de la seva vida de dolços petons, que no semblaven pertànyer a la mateixa persona que minuts abans es desvivia en terribles gemecs, i aleshores com si d'un nen innocent es tractés, va dir:

- Et ve de gust una mica de cava?



Comentaris

  • Korogami | 05-04-2008

    Es nota que ets una dona, teniu un do especial per expresar de forma natural aquest tipus de sentiments; t'envejo.

  • cin, cin amb llagrimes de cava...[Ofensiu]
    entortilligat | 07-02-2008 | Valoració: 10

    pero, chiiiiist, eh?

    Ets una escriptora deliciosa, Silvia!

  • aquest relat...[Ofensiu]
    tim burton | 09-11-2007

    ... es mereix un brindis!

  • l'he trobat[Ofensiu]
    ANEROL | 05-11-2007 | Valoració: 7

    excessivament llarg. M'he saltat pràcticament tota la part més eròtica precissament perqu`ha estat tot massa descriptiu i llarg. És un gust molt personal, no sé dir-te si està ben escrit o no

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sílvia Cantos

Sílvia Cantos

16 Relats

69 Comentaris

35956 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Ja és a la venda la meva primera novel·la "JOCS ERÒTICS" publicada per SETZEVENTS EDITORIAL.

SINOPSI: Les fantasies eròtiques ens pertanyen igual que els somnis o els records. És quelcom inevitable dins la naturalesa humana i arrela al sentiment més poderós que la creació ens ha atorgat: El desig. La història que se'ns presenta incideix directament sobre aquesta capacitat natural de què gaudim per mitjà d'una sèrie de fantasies que desencadenaran una història que no deixarà fred a ningú. L'autora, ens obsequia amb un relat intens i ple de sensacions que van més enllà dels plaers de la carn.


Si voleu comentar-me algun relat o alguna altra cosa podeu fer-ho al meu correu: silviacantos2@hotmail.com