Plou

Un relat de: Emelkin

Plou,
intento endivinar, d'entre la pluja,
figures que lluiten per existir…

Res més que pluja,
i crits gota a gota apunyalats…
I soledat jugant a inventar-se sordes companyies…

Plou,
i no et sabria dir si son núvols farts de compassió
o ulls cansats de mentides…

És veritat, estic sol sense tu,
i no trobo més que aquests molls versos per plorar-te…
Res més que aquest inútil crit per evocar l'inevocable…

Plou,
i em deixo apallissar per aquesta pluja
que, i aquí el meu confort, sé que en el fons prové de tu…

Comentaris

  • AnNna | 17-04-2006 | Valoració: 10

    jeje!

    jo vaig llegint :P

    com mola tiooo lelele xD

    m'agrada molt :)

  • Intens, punyent i alhora tendre...[Ofensiu]
    ROSASP | 10-04-2006

    Estranya i colpidora barreja la de les imatges que es dibuixen i dilueixen amb aquesta pluja d'enyorança.
    Sensacions que colpegen i pessiguen pell endins, gotes que llisquen com petites ungles esmolades. Un crit que rodola persistent i ressona com les campanes llunyanes...

    La pluja ens porta la cançó de molts records i té l'encís, la melangia i el misteri de quelcom inabastable.

    T'aniré llegint...

    Una abraçada!

  • Pluja[Ofensiu]
    ILIME | 10-04-2006







    m'agrada, molt be