PINZELLADES SOMNIADORES

Dibuixar la teva cara és com acariciar-la. Amb un traç suau perfilo un cantó. L’altre, solament faig que s’endevini i, d’aquesta manera, s’imagini la puresa de la teva pell: llisa i fina.
Dibuixo el teu nas delicat, gairebé l’insinuo. Dono el caliu a la boca: esbosso els teus llavis entreoberts, molsuts i modulats amb estries a penes perceptibles. Li poso el color vermell dolç i brillant que transmet la humitat de la teva llengua. Suggereixo les teves dues dentetes perfectes, guardians albins, invitadores atentes d’aquest badiu incitant.
Ara vull reflectir la selva del teu cabell que omple el teu cap i deixo anar els rínxols que t’acaronin indòmits. Són bellugadissos i demanen a l’observador l’impuls de ser aturats. El cabell és fosc i lluent i s’hi arrepleguen tots el colors vius de la natura. Amb pinzellades, intento que el vent l’acariciï, que mostri la seva levitat.
L’aventura més difícil i delicada són els teus ulls, la seva expressió. La mirada inquietant, infinita, transparent de les teves maragdes. Un contrast salvatge d’aquestes gemmes verdes que traspassen, amb la negror de nit misteriosa del teu cabell.
El meu pinzell serà curós, delicat en plasmar el contorn fosc amb el qual has ressaltat les comissures i fan els teus ulls immensos.
Tractaré que, qui et contempli a través del meu dibuix, es submergeixi en el teu mar verd i navegui en un món de serenitat.
No et moguis, deixa’m fer els darrers traços. Vull que la gent somniï amb la teva cara.