El gira-sol d'en Saleta

No havia menjat des de feia estona i va treure un plàtan de la bossa, el va pelar i se'l va cruspir. Va observar la pell que li havia quedat en les mans, no sabia què fer-ne. Mentre baixava per les escales automàtiques, va observar que hi havia una gran estesa de taxis esperant els clients. Va creure trobar-se un altre cop a Nova York en contemplar-los. Va llençar la pell de plàtan en una paperera. Abans d'anar a Barcelona, va voler passar per l'apartament de Castelldefels per deixar-hi les espècies que havia adquirit i que li havia demanat la Núria, sobretot el safrà.
En el recorregut, escarxofat en el seient, recordava la nit anterior les llums pàl·lides del bar que es reflectien sobre la pell de llimona tallada que va fer servir per assaborir la beguda. Recordava la Núria, la seva amant, la trobava a faltar. A ella li encanta el dolç chartreuse i a ell, en canvi, l'aspre cervesa tèrbola.
En Saleta, durant el trajecte es complaïa en admirar com la primavera engalanava amb ginesta els jardins de les urbanitzacions, la qual havia pres el lloc a les mimoses. En aquell moment, el sol esmorteït il·luminava la sorra de la llarga platja. Es tornaria a trobar amb la seva estimada. A la tardor de la seva vida, encara jugava en estacionar-se en les ratlles prohibitives. Volia seguir estant viu, com un gira-sol.