PERCEPCIÓ DEL TEMPS

Per fi la tinc entre els meus braços i els meus peus segueixen lentament el ritme que acompanya l’harmonia de la melodia. Respiro el seu alè i sento la fragància dels seus cabells. A través de les nostres teles noto l’escalfor del seu cos. No vull deixar-me enlluernar pel calidoscopi bellugadís de llums que s’escampen per la sala i contemplo com la seva cara rep l’iris vertiginós. Acosto la meva galta a la seva. La seva pell amb la meva. Les seves mans acaricien el meu clatell. Cerco la seva boca. Ella separa el seu cap i em mira. Els seus ulls brillants reflecteixen els colors invasors i marejadors. Dubta i amaga el seu cap a la meva espatlla. L’estrenyo amb la mà sobre la seva esquena i acaricio els seus cabells. Ella s’hi adapta. El meu pit compateix la seva profunda respiració. Separo el seu cap per trobar els seus llavis. Els té entreoberts. Vaig a besar-la quan la música, de cop, desapareix.
Es trenca l’encís i la llum clara ha apagat la foscor de colors fugitius. El somni s’ha esvaït. Ella, amb el cap baix, em somriu, se separa i torna al seient on l’esperen les amigues. Mentre ballava el temps s’havia aturat. Era etern. Ara semblava que havia estat un aleteig.
Espero impacient el retorn de les notes. És una durada infinita. Escodrinyo on s’amaguen els altaveus. Imploro l’avinguda màgica que em dugui novament al paradís voluptuós.
Arrenca de nou la música, oh, desgràcia. És un ritme trepidant obert, sense rajos de llum. La gent aixeca els braços i boten. M’acosto on és ella. Els balladors s’han llençat sobre la pista com feres arrauxades i m’impedeixen el pas. Ràbia i desconcert, ensopego amb ella que salta com una energúmena al davant d’un que, bellugant-se i movent els braços, l’està observant amb plaer com fa voleiar la roba i part del seu cos descobert es contorneja. Ella s’adona de mi i em somriu. Deixa al tòtila que l’acompanya i es posa a ballar davant meu. No ho esperava. Reacciono tard i ballo. A l’altre sembla que no li fa res. Continua saltant. Formem un trio. Ella riu. Em sento ridícul. Vull que s’acabi, però el ritme és intents, vibrant, repetitiu, torna i torna. Respiro fort. No vull apartar-me d’ella.
El silenci es produeix tot d’una. L’exercici ha acabat i ella torna al seu lloc. El company em mira desafiant. Els llums s’apaguen i la bola de colors torna a voltar. Els dos ens llancem a buscar la mateixa parella. No la trobo. Una de les amigues em mira sorneguera, desvia la vista i segueixo la seva direcció. Ella està enganxada amb un altre, seguint una lenta melodia amorosa. Miro a l’amiga i passa de llarg pel meu costat i s’abraça al contrincant que em seguia.
Em submergeixo en un temps indefinit que desitjo curt i preveig llarg.