LA MADUIXETA

...que es va convertir en un somriure forçat en quan Lleonard Llopis la va observar amb la mirada lasciva. L'home no volia perdre el temps amb pròlegs innecessaris. La jugada la tenia guanyada: la dona de l'Evarist havia acudit al seu apartament de la costa. Ella seria els postres saborosos de l'àpat. El cim de la celebració d'enfonsar del tot el seu soci.
Imatges perdudes de temps fangosos trencaven el mur que els amaguen. Records enterrats profundament en la ment de l'Elena sorgien per fer-los reviure. La convidada va tornar a sentir els requeriments, les peticions obscenes, la suor de pells, els alens desfermats a la seva orella. La visió de les pujades i baixades a les habitacions d'aquell esgavellat hotel de llums de neons observada per depravadors expectants. Lleonard Llopis podria ser un d'aquells clients. Impossible de recordar-ho. Ara, hauria de tornar a ser la "Maduixeta"... per darrera vegada.
D'amagat del seu marit va acudir a la cita. L'Elena, però, li havia comunicat la intenció de parlar amb el seu infidel soci per convèncer-lo, com a experta que era en conflictes de l'empresa. Va exposar que intentaria arribar a un acord i demanar-li una gerència per a ell.
Lleonard Llopis els havia arruïnat. S'havia fet amb totes les accions de la companyia a través de tercers. Havia menyspreat la tasca de l'Evarist que havia desenvolupat un creixement important en el negoci.
El marit ignorava el passat de la seva dona. L'Elena se'n va sortir de la tranyina de meuques que la tenia atrapada. Va intervenir en altres negocis del seu «tutor» fins que el va fer caure. Amb l'experiència obtinguda, va anar a parar a la companyia del seu marit, en la qual va desenvolupar una tasca profitosa. La relació professional amb l'Evarist els va conduir a un amor que ella pensava que no existia.
Ara, Lleonard Llopis, havia trencat el mirall de la seva felicitat. Hi veia reflectit aquell proxeneta i també el primer home que, essent una nena, la va enredar i la va dur al camí del llot.
L'amfitrió es va acostar a la convidada i li va servir el licor que acompanyava les maduixes amb nata que l'Elena havia portat. Ella va xarrupar la copa ostensiblement. La imaginació enfebrà l'home que va cercar la boca de la dona. Ella, somrient, es va fer enrere juganera mentre es desfeia el cabell subjectat per una brillant diadema i el va deixar lliure amb una ondulació sensual i salvatge. El convidat la va prendre amb delit incontinent i la va besar. Ella va respondre acariciant-li el clatell fins trobar-li la concavitat. La llarga agulla de la diadema va reemplaçar el dit mentre amb l'altra mà es descordava la roba. El cap de l'home va resseguir la pell descoberta amb el coll cot. Va ser ràpid. Un moviment fort i decidit i el fibló de l'abella maduixeta es va introduir fins al fons. Amb la mà li va subjectar el cap mentre que amb l'altra el burxava amb afany. Elena va sentir un altre mena d'alè, llavors. Un alè mortal. Lleonard Llopis va caure agenollat als seus peus amb els ulls en blanc.
La dona de l'Evarist va acabar d'assaborir el licor suament, sense pressa. Després, amb un cop de mà, va llençar a terra les maduixes i la nata de sobre la taula. Es va treure la faldilla llarga que duia i va fer aparèixer aquella mini de treball que la Maduixeta feia servir. Va guardar la roba a la bossa i es col·locà una perruca rossa.

Els veïns van avisar als bombers. Les flames sortien per les finestres de l'apartament. Van informar que havien observat una dona, una prostituta de les que treballaven en aquell sector, abandonant precipitadament la casa.