PETJADES INDELEBLES

Meravellós paradís prohibit, on les joguines, els records, les vivències i tot el món de la infantesa canta i balla dins del nostre cervell d'adults. Toques tots els objectes i els hi dónes vida pròpia, els fas reviure i gaudeixes de totes les sensacions infantils perquè, en el fons, continues sentint-te una nina.
No deixis mai de ser-ho.

música, que juga cantant,
paraules que ballen mentre van passejant.
Boniques petjades!!

Veig els colors de les joguines, sento com canten, elles i qui hi juga amb ulls de poma i ànima de pluja. Un poema fantàstic, ple de revolades, espurnes, flaixos i instants de vida. Una meravella Núria. Una abraçada.

Aleix

No sé com t'ho fas, però veig que cada vegada et vas superant. M'agrada com publiques i vull a més, que siguis la meva mestra en tot això. Una abraçada

Hola Núria, encantat de tornar a llegir-te les teves poesies

sempre em quedo bocabadat després de llegir els teus poemes, una vegada i una altra... i a més lectures més bonic els trobo

una forta abraçada indeleble...
joan

Felicitats Núria, m’ha agradat molt aquest poema i llegir-lo escoltant la musica es un veritable plaer.
Una abraçada