Petits extraterrestres

Un llibre és una casa on s'hi arreceren
les paraules, amb lletres per vestit,
d'aquell que les gestà i encara habita,
perquè les emergí, sense saber-ho,
del fosc no-res, talment com un miracle.
Gairebé sempre, un llibre és ple de veus;
de boques closes que callades, criden
i guarden les tristeses esfullant-se
com pètals dins d'un foc cremant amors
mai no viscuts, que escampen el perfum
arreu del món. Petits extraterrestres,
amb llengües com estels; -univers màgic-
que, si estic sola, em fan companyonia
quan obro els ulls, i damunt ells projecto
una mirada amiga. I jo i l'autor
llavors, seiem amb complaença extrema
a la taula parada de les hores,
bevent un te, deliciós, d'instants.
Jo callo. Ell parla, mentre entre les mans
subjecto el cos d'emmordassades pàgines,
i amb els peus nus d'aquest esguard, meu, hi entro.
D'algú vaig travessant, de rengle a rengle,
estances emmudides, cambres íntimes.
Ell ha sortit deixant, per un moment,
el llum encès, la porta oberta, el foc
crepitant a la llar; mentre suspesa
en l‘aire, sura la seva presència

flamejant.