Petits extraterrestres

Un relat de: teresa serramià i samsó





Un llibre és una casa on s'hi arreceren
les paraules, amb lletres per vestit,
d'aquell que les gestà i encara habita,
perquè les emergí, sense saber-ho,
del fosc no-res, talment com un miracle.
Gairebé sempre, un llibre és ple de veus;
de boques closes que callades, criden
i guarden les tristeses esfullant-se
com pètals dins d'un foc cremant amors
mai no viscuts, que escampen el perfum
arreu del món. Petits extraterrestres,
amb llengües com estels; -univers màgic-
que, si estic sola, em fan companyonia
quan obro els ulls, i damunt ells projecto
una mirada amiga. I jo i l'autor
llavors, seiem amb complaença extrema
a la taula parada de les hores,
bevent un te, deliciós, d'instants.
Jo callo. Ell parla, mentre entre les mans
subjecto el cos d'emmordassades pàgines,
i amb els peus nus d'aquest esguard, meu, hi entro.
D'algú vaig travessant, de rengle a rengle,
estances emmudides, cambres íntimes.
Ell ha sortit deixant, per un moment,
el llum encès, la porta oberta, el foc
crepitant a la llar; mentre suspesa
en l‘aire, sura la seva presència

flamejant.


Comentaris

  • Jo tinc ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 20-12-2007 | Valoració: 10

    ...quaranta-dos anys i quan en tenia tretze mon pare que encara vivia, em donava cinquanta pessetes a la setmana per les meues despeses i jo me'ls gastava en llibres, no era gaire diners però jo els arreplegava i els ajuntava setmana rere setmana i em comprava un exemplar, hui ja tinc una bona biblioteca, i només als que ens agraden els llibres sabem del que et diré, la olor del llibre recent comprat, les primeres pàgines, els primers capítols, quina joia, i la tristor si m'havia agradat el llibre, quan el llegia. Hui ja no tinc tanta il·lusió pels llibres però encara els llegisc.
    Salutacions de Vicent i Bon Nadal per a tots.

  • El te[Ofensiu]
    ciosauri | 09-12-2007

    Aquesta imatge, prendre un te deliciós, d'instants, és molt suggeridora, i també el final: l'autor surt en el moment de llegir, però ens ho ha deixat tot a punt i la seva personalitat hi és present. Una interpretació molt personal de la lectura! Salutacions!

  • miarhe | 08-12-2007 | Valoració: 8

    crec que aquest relat està molt millor escrit que el de pastes de te i crc que es bo

  • miarhe | 08-12-2007 | Valoració: 8

    crec que aquest relat està molt millor escrit que el de pastes de te i crc que es bo

  • declaració d'amor...[Ofensiu]
    franz appa | 07-12-2007

    ...als llibres. Té el regust i el tacte tan insubstituïbles del llibre material ("el cos d'emmordassades pàgines", magnífica descripció), l'univers màgic que ens permet dialogar secretament, com una flama a la llar, a les estances íntimes que compartim.
    És una declaració que en aquest cúmul de diàlegs que ens entrecreuem a l'espai sense matèria -amb tan mínima matèria, vaja- de RC, no deixaria de ser estrany, extraterrestre també. Però sospito que tots i totes el podem entendre. I almenys quasi tots compartir.
    Una abraçda,

    franz

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: