Mallorca

Un relat de: Heura

La terra em crida. M'espera sempre immutable, perquè allà el vell temps no se'n recorda, no, de passar!
L'aigua clara, les ones, que amb la seva remor tranquil·litzadora són l'únic contacte amb el món, i el vent suau que les brufa, que porta aires de llocs que segurament mai coneixeré.
Allà hi trobaré una altra part de mi que dorm quan sóc lluny però que ara not despertar lentament. De fet, sé del cert què hi trobaré i què no: l'alegria dels retrobaments i èbries nits al santuari particular... i la tristesa dels al·licients perduts que encara punyen quan ja no hi penses i que sent amb més intensitat ara que gairebé puc veure guaitar l'illa a l'horitzó.
Sé que a cadascun dels meus viatges he crescut una mica, i ho sé gràcies a ella perquè cada vegada que hi torn la not tan càlida, però lleugerament més petita.
Refugi amable, previsible, la tebior de la mar que t'envolta adorm les ànimes, però acull tantes aspiracions finals!
Puc veure mil viatges, cares i veus que no conec, però he d'acabar aquestes línies amb un retorn infinit a tu.

Comentaris

  • Has escrit...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-07-2007 | Valoració: 10

    ...perfectament els sentiments que tenim quan estem lluny de la nostra terra. Salutacions de Vicent.

  • Notable article, sí senyor.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 23-12-2005 | Valoració: 9

    M'ha agradat... és suggerent, està ben fet.

    Per mi, mostra el contrast entre la naturalesa tranquil.la i el món desordenat de les juergues humanes.

  • sa 'roqueta'[Ofensiu]
    fotas | 23-12-2005

    si és que ens passa a tots els mateix.. sa roqueta ens reclama, com un imant subtil de pols salats...

  • ...les ones no em deixen...[Ofensiu]
    Monzons | 23-12-2005 | Valoració: 9

    M'han agradat molt aquestes línies, supòs que per haver tengut tantes vegades sa mateixa sensació.
    M'ha cridat molt s'atenció quan dius "Allà hi trobaré una altra part de mi que dorm quan sóc lluny "; no crec que se pugui expressar millor. Anem on anem, durem aquest bocinet de terra dins es cor, que deu tenir tan màgic?
    I és que ja ho deia na Mª del Mar Bonet: "...sempre tornaré a la nostra platja; les ones no em deixen, mu mare, allunyar-m'en massa..."
    Enhorabona! Besades

  • Hola Francina!!![Ofensiu]
    papallona | 02-06-2005

    Com pots veure ja m'he registrat!!! Jeje.
    Be, només te volia dir que m'agrada molt aquest fragment, sobretot sa frase que diu "ebries nits de santuari", no sé a que em recorda...
    Ara parlant seriosament, m'agrada molt com escrius, be, ja t'ho vaig dir... Trop que tens talent, que hi farem!
    Una besada, i mai t'aturis d'escriure (com me vares dir tu s'altre dia).

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Heura

Heura

7 Relats

28 Comentaris

11939 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
CANÇÓ DE FER CAMÍ

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria-Mercè Marçal