Tornes, encara

Un relat de: Heura

Eros et ve a rescatar i et treu la pols que distorsiona la teva llum. Tornes a lluir per un instant als meus ulls que volen creure que ja no et recordaven. Dies, mesos, anys... hores que no passen. La vida et crida

(amb veu escanyada que tu no sents).

Comentaris

  • Ei xurri![Ofensiu]
    papallona | 24-11-2005

    Jo si que t'enyor! Bé, vos enyor molt a ses dues! Ja vos dic que si trobau un raconet per mi a casa vostre vec a viure amb voltros, seria molt... empès? sí, sí, ho deixarem així, seria molt empès! jejeje!!
    Nina, a mem si tornes a escriure, que jo també tenc ganes de veure qualque relat teu, que ho has deixat aparcat en això...
    Eros ha d'estar una temporada a no venir per ca meva! Jo me faré com diu na mar (però no s'hi fa) asexual, és quan hi ha menys maldecaps! jejeje!
    Despusahir vaig telefonar a ca vostre, però tu no hi eres... :( Bueno, ja telefonaré un altre dia amem si puc xerrar amb ses dues... jijiji!
    Bueno, no m'allarg més, que quan jo me posa a escriure no tenc aturai (q t'ho digui n'antònia, que li vaig escriure una carta d'un munt de pàguines...). Un besotot! jajaja! Ales, i esper que tu també baixis per aquest pont que ara ve, que tenc ganes d'1 sopar empès amb tota regla, que si falta alguna ja no és el mateix! Areu! Besos per ses dues empeses que tenim per Bcn! jijiji!

    Papallona

  • Tornes[Ofensiu]
    George Brown | 04-06-2005

    Poema curtet, però amb un missatge clar: Eros (l'amor) sempre torna a trucar a la porta. Un moment especial que ens transforma i ens allibera de pensaments grisos... tot i que condueix a un altre tipus de pensaments i preocupacions, però molt més agradables.

    Magnífic poema en prosa que la seva brevetat li dóna encara més força... magnífic.

    una abraçada,
    Jordi.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Heura

Heura

7 Relats

28 Comentaris

12018 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
CANÇÓ DE FER CAMÍ

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria-Mercè Marçal