Cercador
Cap paraula en ment
Un relat de: HeuraCap paraula en ment quan m'apareix el teu rostre. Cap o massa, tantes paraules de cop s'ajunten que se'm paralitza el cervell i en un no-res totes han desaparegut. El pensament esdevé una massa uniforme i homogènia de paraules d'on és impossible destriar-ne una de sola. Paraules que s'han anat acumulant amb comptagotes, totes al mateix lloc, s'han anat tapant unes a les altres i ara només queden gargots inintel·ligibles. Cap paraula, una gran taca negra. Incertesa desconcertant: tu.
Comentaris
-
Un tap,[Ofensiu]Xinxeta | 17-12-2005
silenci i soroll. M'ha agradat!
-
fins al final...[Ofensiu]Capdelin | 11-10-2005 | Valoració: 10
no descobreixes el protagonista d'aquest laberint de mots atapeïts que s'acumulen en la ment...
t'he descobert avui i m'ha agradat el teu estil fresc...
felicitats.
una abraçada! -
incertesa desconcertant[Ofensiu]jacobè | 11-10-2005
Tantes coses a dir-li quan no hi és i tan poques a articular quan sen's asseu al costat. Cada segon la seva imatge al nostre cap i quan el tenim davant ens quedem en blanc. Què bé que ho has explicat. Avui t'he descobert i segueixo...
l´Autor

7 Relats
28 Comentaris
13169 Lectures
Valoració de l'autor: 9.38
Biografia:
CANÇÓ DE FER CAMÍVols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria-Mercè Marçal