Ara

Un relat de: Heura

Ara que tots els mots, sobrers, esdevindrien brins d'aire perduts en el teu alè;

Ara que el món, tan gran, es resumiria en una passejada pels camins que tantes vegades em vas traçar amb el tacte de les teves mans;

Ara que els somnis més dolços es fondrien, avergonyits, indestriables d'una realitat tan plena de tu;

Ara que podríem fer nostres les estrelles, per guardar-les a la butxaca i que mai més ens manqués la llum;

Ara que ens en riuríem de les distàncies i amb un bot travessaríem la mar, podríem tocar la lluna i dormir cada nit en el jaç que només a nosaltres ens havia reservat;

Ara que els núvols podrien ser cotó que ens refugiés dels cops i ens guarís les ferides;

Ara, els mots es col·lapsen a la ment, els camins es perden i el món, vast, immens, ens amenaça. Els somnis són malsons mancats d'esperança.

Ara, els núvols són negres i densos, amaguen les estrelles i la lluna, pobres de llum, llunyanes com mai.

Comentaris

  • però...[Ofensiu]
    Capdelin | 24-11-2005 | Valoració: 10

    l'ARA ja és passat... i tornaran altres instants futurs que es convertiran en ARA i trobaràs una altra mà amiga que et farà renéixer i veure de nou els colors que tenyiran de groc, vermell, blau i verds els grisos de la melangia...
    una abraçada!

  • de nou el descobriment d'un nou talent em torna a sorprendre[Ofensiu]
    Marc Freixas | 11-10-2005 | Valoració: 10

    i és per això que et valoro amb el més alt número que tenim en aquí per valorar : 10


    no sé si ho saps, però jo últimament ja no valoro gaire, gens per ser més exactes, ja que he arribat a la conclusió de que les valoracions realment si que poden ser un bon estímul per a alguns, però per a d'altres no sembla que sigui massa bona idea, entre altres coses perquè sense voler es pot crear una mena de polèmiques que no treuen cap a res en concret, i de fet sovint tinc la sensació de navegar entre dos mars quan es tracta de valorar qualsevol relat/poema de rc... però és que jo ara mentre llegia aquest teu meravellós poema tan encertat per la manera en com ho dius/com ho escrius, que sincerament, només acabar-lo de llegir m'he sentit atret de tal manera per les teves paraules, que no em queda altra opció de fer-te aquest comentari, i sobretot de col·locar-te aquest 10 ben merescut


    i és que de nou
    el descobriment d'un nou talent em torna a sorprendre... i de quina manera!!


    felicitats heura... enhorabona, benvinguda


    ara el què cal és continuar aquest llarg camí d'escriure,
    i no parar mai


    salut

  • cada dia em sorprens...[Ofensiu]
    claudesol | 23-06-2005 | Valoració: 9

    ninaaaaaaa, m'has sorprès de nou eh?

    mesos després d'haver-nos conegut, segueixes sorprenent-me!!!

    et felicito!! m'ha posat la pell de gallinaaaa!!

    et trobaré a faltar eh?? fins el setembre xurri!!

  • kom tu kurres no?[Ofensiu]
    skenamoll | 11-06-2005

    M'ha agradat moltissim!!! Com a minim dintre la desesperança somies am el k podria passar. Ja es algu no?? Com tas currat les metafores, m'ha encantat!

    Ara que podriam començar lestiu aket dilluns, i k ns token els collons am lexamen de català!

  • m'agradat molt ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 03-06-2005

    La mar aquesta cosa tan nostra, m'agradat molt llegir-te tant per lo que dius com la forma que tens de dir-ho ..

    una aferrada

    conxa

  • m'encanta!!![Ofensiu]
    papallona | 03-06-2005 | Valoració: 10

    Saps que t'ho he dit que m'agrada molt aquest poema, però t'ho torn a repetir, perquè a més no t'havia pensat a valorar!!!
    Besades cineta, per aqui ja t'enyoram, s'acampallengua no va ser lo mateix sense tu!!!

  • Thalassa | 03-06-2005 | Valoració: 9

    és molt bèstia! vull dir que m'ha encantat! et seguiré llegint quan tingui temps i una miqueta de tranquilitat per assaborir-te...

    Encantada de descobrir-te!

    Thalassa

    P.S.: no soc illenca, tot i que em desperten, ses illes i la mar, una passió fora mida...
    La fotografia és preciosa

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Heura

Heura

7 Relats

28 Comentaris

13113 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
CANÇÓ DE FER CAMÍ

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria-Mercè Marçal