Pètals

Pètals

Potser al teu voltant
s'ha fet el silenci
al bell mig del brogit.

A la lleganyosa matinada,
la veu enrogallada de l'àvia
t'ha fet llevar
amb paraules hermètiques
estranyes, que anotares.

I potser molts anys desprès
et miraràs aquesta foto
com un dels que et lliurares
d'aquell destí fatídic,
produït per homes
en un moment banal,
com el del tret al cap
l'extracció de queixals d'or
de la boca del mort,
o el buidat de butxaques del cadàver.

La foto, tanmateix, sempre serà igual:
el moment que la ma
plena de pètals de roses
comença a obrir-se en l'aire
sense deixar-los anar del tot
per a que el vent se’ls endugui,...
els pètals de les persones que estorades
ens miren.