Pescador de blanca barba.

Un relat de: Arbequina

Pescador de blanca barba,

qui du al somni el mar,

s'aixeca inquiet a l'alba

deixant dormida la llar.



El port bull sota la pluja

que tot just s'ha desfermat.

Corrent al vaixell s'hi puja:

La pesca ha començat!



Mar endins un sacrifici

indigna els oceans.

Com riuen els de l'ofici

calentant al foc les mans



A quarts d'una surt del bar.

Cinc hores falten per l'alba,

pescador de blanca barba,

que duus al somni el mar.


Comentaris

  • Salabror a la sang[Ofensiu]
    Naiade | 20-09-2007


    Bell poema que molt bé podria ser una cançó o millor encara una havanera.
    Ben estructurat i musical.
    M'ha agradat, és com un petit homenatge a la dura vida dels pobres pescadors, tan sacrifici i només en tenen per sobreviure i ben just.
    Una abraçada

  • Dies de blanques barbes![Ofensiu]
    Unaquimera | 26-12-2006 | Valoració: 10

    Un poema aparentment senzill, bell i tendre tot i que fa referència a una vida dura, potser feta d'estereotips, d'imatges repetides un cop i un altre fins a resultar inseparables de la paraula que les evoca:
    pescador i mar, pescador i perill, pescador de cara arrugada, de mans aspres, de pell de salnitrosa, de mirada llunyana, de caminar inestable, de mots escassos, ...
    despertador d'albes, tastador de turmentes, genet d'onades, pagès d'escumes i gotes, caçador de vents i tempestes, investigador d'horitzons i de núvols, cercador de fars i estels, pelegrí d'immensitats,...
    degustador de líquids transparents que escalfen per dins i filòsof davant de gots buits sobre taulers de fusta...
    Tot això i molt més evoca el teu vers!

    Sempre és un plaer llegir-te, sempre resulta bona excusa per adreçar-te unes paraules després d'assaborir les teves...

    En l'ocasió d'avui, a més, vull enviar-te algunes d'aquelles que, típiques i tòpiques en aquestes festes plenes de blanques barbes com les del teu personatge, no per repetides deixen de ser autèntiques: Espero que hagis tingut unes bones festes i desitjo per a tu un Feliç Any Nou, des del cor d'Unaquimera!

  • Com una cançó[Ofensiu]
    Ligeia | 25-06-2006 | Valoració: 9

    Senzill, clar i amb molta musicalitat. Perfecte per recitar-lo! Si no et sap greu, m'encantaria poder ensenyar-lo a futurs alumnes; estic segura que seria tot un èxit.

    Fins a la propera lectura!

  • Remor de mar[Ofensiu]
    brideshead | 20-06-2006

    en aquest poema, i com bé apunta l'urgellenc, amb força regust d'havanera.

    M'agrada la idea que hi has dibuixat, la d'un home gran, dedicat tota la seva vida a la mar, ara potser solitari i amb un sol desig.... mai no deixar de veure el seu mar i embravir-s'hi, igual que he entès que fan les ones quan ell sacrifica els peixos que hi viuen.

    "Pescador de blanca barba,
    qui du al somni el mar,
    s'aixeca inquiet a l'alba
    deixant dormida la llar".

    PS. M'agrada la fotografia de la teva biografia... bona correspondència amb el teu nom de poeta!

    Una abraçada!

  • Hooola una altra vegada[Ofensiu]
    | 20-06-2006 | Valoració: 10

    Gràcies per la teva constància a l'hora de fer el comentari.
    He entrt en aqeust perquè el títol m'ha sonat a títol d'una havanera, potser en podriem fer una...però m'hi faltaria la tornada. A veure, a veure...
    Una abraçada

  • cara a cara[Ofensiu]
    gypsy | 15-06-2006


    Sentit homenatge al mar i als pescadors,
    enfrontats de manera categòrica.
    Reflexes la bellesa d'ambdues posicions.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

348 Comentaris

56963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.