Persèfone'18

Un relat de: rautortor
Amb ulls d’infant i esguard encuriosit
rebenta el sòl Persèfone enyorada.

L’entorn, però, no és gens benigne.
L’hivern ha deixat rastre,
malifetes d’un gebre sever
a la sang i a les entranyes.
I encara més, arreu retrunyen
els clams d’una tardor inclement,
d’una terra freturosa d’aigua i saó,
malferida d’amor i de respecte.

Mes, la mare sap que la pluja,
l’esponerosa i benamada pluja,
tard o d’hora sempre torna.
Per això, Persèfone s’abandona
esperançada als braços maternals.
I corre pletòrica, somriu i s’adelita
contemplant com tot, al seu pas,
esdevé primavera.

Comentaris

  • Magnífic[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-08-2019 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt com descrius aquest poema, que té una dicció molt profunda.
    Descrius a Persèfone'18 amb una meravella totalment agradeble de llegir. Encara que no copse en la seua totalitat el concepte del poema, és preciós.
    Una salutació.
    Perla de vellut

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139746 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen