Però tu vindràs a la mort amb mi.

Un relat de: Joan Ferrer Hernando

Estic totalment cobert per l'ombra cònica d'un cubell de sangs assassines.

Soc jo i ell, el nostre fi, tots dos desfets per la ploma rotulada del mirador folrrat de quitrà tètric.

M'arrapeu cada llàgrima enamorada, i la poseu en venda a la serra drogada de hectolitres de crueltat, aquesta desnumerada per ratolins d'enveja, em furteu del seu costat.

M'heu desbudellat l'estrela estelada de les nostres llengues exitades, no puc llepar-la, ulls que es fan immigrants cap un sobre obert de tancaments pactats amb la distancia.

Em separeu d'Àfrica, però tu vindràs a la mort amb mi.



Comentaris

  • Quina deseperació[Ofensiu]
    vio18 | 10-11-2005 | Valoració: 10

    Molt aptiment per separar-se de qui tant esyimes, es tortuós, t'entenc i t'envejo, bé ara, com no estas amb ella, canviarà l'estil no?

  • segueix escrivint!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 28-05-2004 | Valoració: 9

    tens la sort d'escriure en un nivell alt; aprofita per aprofundir en el teu estil, perquè realment val molt la pena el què estàs fent.Avui he descobert els teus relats, i no m'han defraudat gens, ben al contrari!!Deus tenir alguna afinitat amb Àfrica!Tens el meu suport per continuar fent tots els relats que vulguis, i SALUT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!