Però què passa quan passa alguna cosa que passa a les pel·lícules?

Un relat de: diesi

Estadísticament només a un 99% de les persones enquestades no li passa res que hagi pogut estar escrit per un guionista de cinema, així que us comunicaré que pot passar si formeu part de l'1% restant a partir d'un exemple.
Una noia que no és gaire maca, ni gaire intel·ligent, ni gaire rossa, ni gaire rica, està enamorada d'un noi de les mateixes característiques. A aquest noi també li agrada, però cap dels dos sap el que pensa l'altre així que viuen sent bons amics i ja està. Un dia, els dos per separat, preparen un bol de crispetes, s'asseuen al sofà, encenen la televisió i miren la pel·lícula que fan a Antena 3. La història va d'un noi i una noia que estan enamorats i un dia el noi se li declara a la noia i aleshores comencen a sortir fins que arriba el dia en que es fan grans i es casen, i són feliços i mengen anissos, els ocellets canten, i fi de la pel·lícula.

La noia de la vida real plora, i pensa que feliç que seria si el seu estimat se li declarés i es pregunta si ell també l'estima i aquestes coses que un pensa quan acaba de mirar una pel·lícula. Mentrestant, el noi pensa que s'ha de declarar a la seva amiga, però no ho fa perquè els nois del segle XXI no tenen valor per enfrontar-se a la realitat.

La noia, que es cansa d'esperar, decideix ser ella qui doni el primer pas i li diu al noi el que pensa. Aleshores poden passar dues coses: que el noi accepti, o que no ho faci. Suposem que diu que sí. Aleshores ve el problema. En la pel·lícula, la parella es feia un petó i se n'anaven amb un cavall blanc però en la vida quotidiana, la noia diu:

- Bé, doncs ja està. Adéu i fins demà. - i no es diuen res fins que decideixen tornar a ser amics com abans.

Encara que no passés exactament això, sempre surten entrebancs entre aquest tipus de relacions: les amigues geloses que fan el possible per esguerrar-ho, els pares conservadors que et diuen que no tens edat per sortir amb algú, l'ex-novio/a que segueix enamorat/da, etc.

Normalment l'ésser humà - no actor/actriu no està programat per viure una escena d'aquest tipus així que, si algun cop us passa o coneixeu a algú que li pugui passar, el millor que podeu fer és fugir cap a un altre continent on mai ningú que us coneix us trobi.

Comentaris

  • Molt bé![Ofensiu]
    Suzanne | 23-03-2007 | Valoració: 10

    Ostres quina raó tens sempre, Diesi. M'he llegit molts dels teus relats encara que no els hagi comentat. Llegir un relat teu és gairebé sinònim d'emoció, sentiment, i ironia, tot en la barreja justa.Tan jove i una capacitat tan gran d'analitzar la realitat.
    Amb l'experiència (no soc cap iaia, eh?) veus que efetivament surten entrebancs per tot arreu! Vull viure una pel.lícula! I tot això expressat de manera clara i molt efectiva.

    M'agrada molt el teu estil i el que escrius.

    S.

  • Noia...[Ofensiu]
    Ledesma Luna | 27-02-2007 | Valoració: 10

    ....tens uns gags increíbles! M'encanta com escrius!
    També podríen comprar-se un cavall blanc!
    Em conec aquesta situació...(L'últim dia de col.legi ho confessem i no parlem fins els 12 de septembre...) ja veus tu quin món d'incongruències!
    Petons!