Per tu. Abans, avui... per sempre!

Un relat de: Susanna Medina
L’anell va quedar abandonat sobre el marbre fred de la cuina. El cor bategava a un ritme diferent. Les cames tremoloses, les mans movent-se exageradament al voltant de la seva figura. Era la seva primera cita. Al carrer, la pluja continuava caient amb insistència, arrossegant qualsevol rastre del passat.


Era divendres aquell vespre de setembre. Les seves passes molles avançaven amb una seguretat forçada. Ell l’esperava a l’altra banda del carrer. Per sempre, recordaria aquell rostre, perdut entre la foscor i els nervis, que la mirava des de dintre, intentant transmetre que tot aniria bé. Ella va somriure, probablement més del que calia. El pols s’accelerà en pujar el cotxe. Hagués volgut sortir corrents però era tard per fer-ho. Tot havia estat calculat, mesurat fins l’últim detall, tot i que era difícil preveure cada sensació i la nit havia d’acabar trencant tot el que ja havia estat escrit. Havien promès respirar fons durant uns quants segons abans de començar a parlar. No més de quatre paraules mal inspirades van marcar l’inici d’una relació estranya, que mica en mica hauria d’esdevenir-se en una amistat amb massa matisos i una confiança posada a prova sovint.


Soparen de gust. Sobre la taula, assajaren les millors mirades, es regalaren els riures més francs. Quedaren en els plats, restes d’anècdotes antigues, i algun que d’altre retret callat. Camuflada de neguit i novetat, la gana havia quedat fora, a les portes d’aquell restaurant reservat en l’últim moment. S’esforçà per acompanyar-lo en l’amanida; els segons no trigaren en arribar. No gosà demanar postres per tal de no allargar aquell sopar més del que estava previst. Discutiren per pagar el compte, sense saber si donar per acabada la nit o fer un darrer intent per connectar.


Una copa sense alcohol i una cervesa impregnada d’atreviment, van sevir d’excusa per continuar una conversa còmplice, carregada de secrets que anaven quedant al descobert. De cop, sentí l’impacte d’uns llavis ensopegant amb els seus. Paralitzada per l’impressió de la besada, optà per separar-se i continuar xerrant, ignorant l’expressió d’incertesa que es destapava al seu davant, tot i que ell que sense dubtar-ho, tornà a intentar-ho de nou, provocant un cop més, la mateixa reacció. El tercer bes ho canvià tot. De cop, el món desaparegué al seu voltant, i hagués volgut no separar mai els seus llavis de la calidesa que li oferien els d’ell. No recordava gaire cosa més... un cambrer, una nota que calia pagar amb massa urgència, una mà que el convidà a marxar, un carrer que feia pujada, un cotxe un pèl allunyat i unes arracades que, com moltes altres vegades passaria més tard, quedarien oblidades en la foscor de la nit..... No recordava gaire cosa més.

Comentaris

  • Simplement, m'agrada[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 26-02-2012 | Valoració: 10

    Sí. Dir-te només això, m'agrada aquest estil de com escrius l'erotisme i prou. No et fa falta més morbositat per ser una lectura agradable.

l´Autor

Foto de perfil de Susanna Medina

Susanna Medina

17 Relats

24 Comentaris

17279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Què dir sobre mi?? Que em sento feliç, que tinc un bon matalàs en forma de persones meravelloses, que soc mare, que vaig fer un salt del que no me’n penedeixo, que de vegades ploro, que de vegades ric, que m’encanta cantar i la música...

Que tinc un grapat de coses per explicar i que m’encanta captar els moments en forma de paraules. Que he descobert que la vida pot ser un malson però que depèn de nosaltres canviar-la. Que m’agrada que el sol em toqui la cara; que soc romàntica, que m’encanta un bon sopar acompanyat d'espelmes i una bona conversa. Que el vi m'agrada en copes petites, i l'aroma a canyella em recorda a la infantesa.

Que puc donar però també m'agrada rebre. Que la pluja picant a la finestra produeix una melodia fantàstica i que aquí estic de nou, disposada a continuar posant paraules a tot allò que m'envolta.