El regal de tenir-te

La vida començava per tu agafada a la meva mà. El cordill que ens duia lligades des de feia 8 mesos, quedaria oblidat a qualsevol punt d’aquell quiròfan tenyit de por i d’incertesa, però descobriríem juntes un nou punt d’unió que ens mantindria ben a prop l’una de l’altra, i que es basava tan sols en una espècie de sentiment incondicional, que creixeria sense límits a partir d’aquell 17 de maig del 2001. Vaig prometre’t amor etern, i vaig pensar que seria capaç de protegir-te contra tot i tothom. Vaig firmar amb tu un pacte de paciència infinita, i diàleg constant. Vaig creure que res en el món podria separar-nos i que per sempre sentiria càlides les teves carícies. A canvi, tu em dedicaries els teus primers somriures, i les teves primeres paraules; a canvi, tu inventaries per mi un nom nou: “mama”. Tot semblava tan fàcil…

Llavors, tot semblava fàcil!!

Van passar alguns anys. Caminaves pel món i gairebé podia notar com de mica en mica retiraves la teva mà de la meva. Molt poc a poc, vas anar qüestionant-te algunes regles que no et devien semblar del tot encertades. Tal i com t’havia promès, et vaig oferir el diàleg, vaig negociar, enraonar, cedir, adaptar-me fins i tot, perquè tu... et feies gran. Volies madurar més ràpid del que jo estava disposada a assumir. Però el temps no s’aturava, i tu anaves iniciant per tu sola la gran partida de la vida. Volies descobrir el món; havies de preguntar, resoldre, arriscar, perdre i guanyar.... Els anys ja ho duen això; volies aprendre tantes coses que les converses de vegades eren un per què constant.

Avui has fet 11 anys. Em demanes una Black Berry, arracades grans, un Ipad, anar sola en autobús, i et reveles per sistema contra les coses més senzilles. Em parles de nois, de cançons que em costa entendre i somrius si no l’encerto amb el futbol. Vols respostes, vols saber, vols passejar-te per la vida duent el control, i a mi em sembla mentida haver-te de donar pas.

De vegades oblido algun dels pactes firmats. I tu oblides dedicar-me somriures i afegir calidesa a les teves carícies que a mi em semblen cada cop més escasses. Algun cop plores d’amagat; m’equivocava al pensar que podria protegir-te contra tot i tothom. Però de vegades, només de vegades, vens per sorpresa, i fent un esforç per desplegar els braços i envoltar-me, encara sento que ets una mica meva. I voldria dir-te tantes coses. Voldria abraçar-te tan fort que no fessin falta més paraules. Potser es va escapar aquell temps en que tot s’arreglava agafant-te a coll i fent-te mil petons de colors.... Però continuo aquí, al teu costat. Em trobaràs aquí sempre; quan t’equivoquis, quan caiguis, quan provis, quan apostis a cara o creu, quan ensopeguis una i una altra vegada amb la mateixa pedra, només gira’t. Ja veuràs com em trobaràs aquí sempre, al teu costat.

Vaig aprendre abans que tu que el camí no és fàcil, que sovint hauràs d’escollir entre la via ràpida i la que no ho és tant, i que el límit del que està bé o està malament no sempre és tan evident. Sentiràs algunes veus que et faran dubtar de tot allò que creies tenir clar. Hauràs de prendre decisions, triar, defensar-te i ensortir-te’n, vèncer, patir, estimar i riure. Segur que travessaràs els límits en algun moment, i hauràs d’enfrontar-te a la meva mala cara, sentir algun que d’altre retret, i possiblement algun càstig desmesurat. No seran pocs els dies en que ens enfadarem més del que ens agradaria i acabarem escopint la ràbia en forma de mots que desitjarem no haver dit . Però si et fixes bé en la meva mirada, si aconsegueixes anar més enllà, veuràs que aquell punt d’unió continua allà, més fort que mai. I que sota aquella mala cara, i aquell retret , i aquell mot malaguanyat, la meva expressió et dirà de nou que t’estima, que entén els teus errors, i celebra els teus encerts. Que darrere d’un mal dia, hi haurà un altre de millor, o no, però que jo seré sempre al teu costat. Potser no podré ajudar-te sempre; ja hauré après que no puc protegir-te contra tot i tothom, però prometo estar sempre al teu costat. I si el camí es torna complicat, si els dies són negres, i algun obstacle et sembla insalvable, mira sempre al teu costat, perquè allà estaré jo, confiant en que sabràs tirar endavant i ajudant-te si cal a obrir-te el camí.