Per sempre va resultar ser massa temps

Marxares un vespre, quan les promeses poden trencar-se sense ser vistes. Feia mesos que els fets es contradeien amb les paraules i era fàcil percebre certa tristor en els t’estimo. Marxares un vespre, amor, quan la lluna penja alta i la foscor amaga qualsevol sentiment. Un sospir ben estudiat i un petó mal fet posà fi a tots aquells d’anys de convivència malmesa. Amb quatre mots mal combinats i una expressió indecisa al rostre, digueres adéu. Vaig restà immòbil, esperant una darrera mirada que aturés les teves passes. Tan sols el soroll de la porta al tancar-se, va despertar-me del malson de veure’t allunyar.

M’estimes? T’estimo.

La por es desplegà pels recons. Vaig contemplar les parets vestides d’absència. Els murs no oblidarien fàcilment el teu aroma, que semblava embolicar-me de tu, amb tu. Havies marxat enduent-te la distància, la fredor, els silencis massa llargs. Vas demanar-me que no t’oblidés, mentre resseguies per últim cop amb les teves mans, les meves espatlles nues. Contemplares amb indiferència com la meva pell s’estremia amb el frec suau dels teus dits.

M’estimes? T’estimo.

Vaig esperar-te tant de temps.... Tancava els ulls; t’imaginava tal com et necessitava, a mida dels meus somnis. T’escrivia a les nits, i tancava curosament les cartes, amb l’estúpida esperança que un dia tu les llegiries una a una. Entre els llençols, esperava la teva tornada i gairebé podia sentir el teu alè molt a prop meu. Les teves carícies esdevenien tan reals, que per instants, tenia la sensació que anaves a dir el meu nom a cau d’orella.

M’estimes? T’estimo.

Els dies anaven passant. El teu regrés no va ser mai. I un dia, el sol va tornar a sortir també per mi. I vaig decidir viure i vaig decidir emocionar-me. I la nostàlgia desaparegué. I vaig deixar de tenir por, i vaig deixar de fer preguntes. I vaig tornar a estimar, i a abraçar, i a vibrar. I el somriure em va sorprendre agafada a una nova mà que em prometia caminar al meu costat, per sempre. Tot i que de vegades, per sempre, resulta ser massa temps.

M’estimes? ....