Per Sant Martí

Desde aquest dia es començava a cada casa la matança del porc, amb les seves juyes, testets, brous i freginats etc... fets que era una veritable festa familiar. Per suquerrar el porc es cremava argelada. La mainada disfrutava de la bufa com a premi de la diada. Els pels de l'esquena es venien per raspalls i pinzells i el sagí dels fusters l'ampleaven per un ta al tall de les eines.
Per a berenar era obligat menjar tastets de carn magre, hi ha amanida i disposada per fer-ne botifarres, es tastava fregida a la paella, i tots donaven al seu parer sobre el grau de picant i salat.
Cosa típica del poble era que desde un dies avanç, tots els que i avien de fer servir els trencaven de manera que la costa restes com una sencera millor. Pel forat que fèiem per buidar-lo l'omplien de sang i de la carn trinxada empleada per a fer botifarres de sang. Un cop plenes es deixaven coure al caliu de la llar i després es repartien amb la mainada del amics i familiars. La xuia consistia en un parell de botifarres, una de blanca i una altre de negre, que els regalaven als amics del dia de la matança, l'endemà es feia llegiu per aprofitar la gran quantitat de cendra que s'obtenia, i es feia la gran vogada, que purificava la roba i li donava una blancor mes intensa.
Per fer-se una idea de la pobresa de bastantes cases, en aquells temps val a dir que una vegada matat el porc es venien els pernils i els magres a fabricants d'embotits de llonganisses, el costum familiar se les quedava la resta.
I per acabar un vers popular molt bonic:

Demà es festa,
Sant Josep la fa,
Agafa l'escopeta
I se'n va a caçar.
Tira un tiro,
Mata un pardal
Vestit de general
I el posa a l'olla,
Sense oli ni sal.
Passa Santa Anna
Tocant una campana;
Passa Sant Martí,
Tocant el violí;
I passa sant Armengol,
Tocant el flabiol.