Per què plores?

Vaig sentir uns gemecs a prop del pis primer on visc.

Assegut més o menys, el meu amic Follet, plorava.

-Què tens ? Els Follets ploren ?
-Sí
-Quina és la causa del teu plor ?
-Un lletrero escrit i enganxat en un banc d'una plaça.
-Això et fa plorar ?
-El lletrero deia: "He trobat unes ulleres en aquest banc, si són teves, les tinc al Bar… a prop d'aquest banc"
-Un lletrero maco…i positiu… i això et fa plorar ?
-M'he emocionat.
-Plores d'emoció !
-Una persona ha trobat unes ulleres en un banc, ha escrit un lletrero, i l'has ha deixat en un lloc, a prop, per recuperar-les. És emocionant. És humanament social.
-Aviam si m'aclaro, Follet, que sempre em sorprens. M'estàs dient que plores d'alegria per aquest acte social ?
-Sí.
-Plorar…. Plorem per què sentim penes…. frustracions…
-No, Joan.
-Hi han dos formes de plorar. Plorem com desesper i plorem com expressió d'una emoció, un sentiment.
-Explica't.
-Plorar per desesper és plorar sense capacitat de reacció. És un plorar negatiu, tancat. Un bloqueig. Costa tornar a sortir i tornar a caminar. Aquest plorar, comprensible en el seu inici, convé no duri, és foscor.
-I l'altre ?
-Plorar com expressió és exterioritzar quelcom mitjançant les llàgrimes. Tant si és una pena com una alegria. Exterioritzar és comunicar, compartir, buidar. És molt sa.
-Llavors m'estàs dient que plorar no és debilitat ?
-Res de res. Plorar és un canal de comunicació, de sentir una humanització tendre i sincera. Ploro com manifestació de que sento i visc.
-Ploraves ara pel lletrero maco que has llegit, tot valorant aquesta iniciativa ?
-Sí. I em sento bé plorant.

Amb els ulls humits, vaig dir-li adéu o fins aviat… i vaig sentir ganes de plorar i asaborir-ho. I així ho vaig fer. Ploro.