Per què plores?

Un relat de: Joan G. Pons

Vaig sentir uns gemecs a prop del pis primer on visc.

Assegut més o menys, el meu amic Follet, plorava.

-Què tens ? Els Follets ploren ?
-Sí
-Quina és la causa del teu plor ?
-Un lletrero escrit i enganxat en un banc d'una plaça.
-Això et fa plorar ?
-El lletrero deia: "He trobat unes ulleres en aquest banc, si són teves, les tinc al Bar… a prop d'aquest banc"
-Un lletrero maco…i positiu… i això et fa plorar ?
-M'he emocionat.
-Plores d'emoció !
-Una persona ha trobat unes ulleres en un banc, ha escrit un lletrero, i l'has ha deixat en un lloc, a prop, per recuperar-les. És emocionant. És humanament social.
-Aviam si m'aclaro, Follet, que sempre em sorprens. M'estàs dient que plores d'alegria per aquest acte social ?
-Sí.
-Plorar…. Plorem per què sentim penes…. frustracions…
-No, Joan.
-Hi han dos formes de plorar. Plorem com desesper i plorem com expressió d'una emoció, un sentiment.
-Explica't.
-Plorar per desesper és plorar sense capacitat de reacció. És un plorar negatiu, tancat. Un bloqueig. Costa tornar a sortir i tornar a caminar. Aquest plorar, comprensible en el seu inici, convé no duri, és foscor.
-I l'altre ?
-Plorar com expressió és exterioritzar quelcom mitjançant les llàgrimes. Tant si és una pena com una alegria. Exterioritzar és comunicar, compartir, buidar. És molt sa.
-Llavors m'estàs dient que plorar no és debilitat ?
-Res de res. Plorar és un canal de comunicació, de sentir una humanització tendre i sincera. Ploro com manifestació de que sento i visc.
-Ploraves ara pel lletrero maco que has llegit, tot valorant aquesta iniciativa ?
-Sí. I em sento bé plorant.

Amb els ulls humits, vaig dir-li adéu o fins aviat… i vaig sentir ganes de plorar i asaborir-ho. I així ho vaig fer. Ploro.

Comentaris

  • sento el teu plor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-03-2008

    I ho sento amb felicitat. Llegir el teu comentari m'ha regalat un moment de felicitat. Plorar. Ens expressem.

  • M' ha agradat molt![Ofensiu]
    escenciadetaronja_ | 26-03-2008 | Valoració: 10

    Molt sensible, molt maco i molt...humà?
    Ploraré! :)

  • sensibilitat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-02-2008

    És tant maca la sensibilitat, sentir-la, expressar-la. És un plaer. T'escric Marisa.

  • Emocions Internes[Ofensiu]
    marisanicollet | 21-02-2008 | Valoració: 10

    Quina sensibilitat que te el teu relat. És veritat i per què no, plorar?
    Joan, jo també voldria conèixer el teu follet, encara que pot ser, el trobaré darrera la porta que els hi faig obrir als meus néts, abans de dormir.
    És una porta molt petite que a les 12 de la nit...........
    El meu E-Mail: marisadeberti@eic.ictnet.es

  • aturar... endavant...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-02-2008

    Hola ! No t'aturis. Escriu. Expressa el que sents. Compartir enriqueix no sols als altres, també a un mateix. Compartim el viure i un viure. T'animo a aquesta opció.

  • gràcies per entrar a la meva poesia[Ofensiu]
    jaumesb | 20-02-2008 | Valoració: 10

    en un moment en el que m'estic plantejant deixar d'editar o d'escriure

    el plor ho mou tot

  • una abraçada[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-02-2008

    M'agradat llegir el teu comentari.
    Les EMOCIONS són font d'energia. Mai debilitat i m'agrada trobar-te i fer-te una bona i emocionant abraçada.

  • una abraçada[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-02-2008

    M'agradat llegir el teu comentari.
    Les EMOCIONS són font d'energia. Mai debilitat i m'agrada trobar-te i fer-te una bona i emocionant abraçada.

  • Sempre tendre.[Ofensiu]
    Jimbielard | 19-02-2008 | Valoració: 10

    pel que he llegit d´obra teva, ets molt sentimental i desprens emocions.. jo tambe ho soc, desseguida m´emociono. les coses m´emocionen fins i tot puc tenir cada dia el meu moment "pell de gallina". Enhorabona. m´ha agradat. ... MOLTISSIM!!

  • plorar[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-02-2008

    Gràcies per coincidir. Jo també ploro.
    Una pregunta simple...no valores el relat... et costa valorar ??? És una forma de comunicar.

  • sí...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 19-02-2008

    ...plorar és quelcom sa! Jo ploro per res, crec que em ve d'herència, però no em fa res emocionar-me per les coses, per insignificants que siguin, és el que sento i punt!

    Sempre tan optimista!

    Una abraçada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: