Per la mare

Un relat de: Xunxi
Et vas fer gran i em deies
T´estimo molt!
però veiem les ferides, fosques i profundes,
petjades de plors i sentiments ofegats.

La traïdoria i la gelosia,
van enverinar el camí,
no hi va créixer res,
culpa , amargor, per tu i per mi.

Si ens haguéssim pogut estimar,
si haguéssim pogut oblidar,
que diferent la vida Mama!!
quants petons ara irrecuperables.

I ara que no hi ets
Ara que encara et sento dir
T’ estimo molt!

Ara en el dolor de l’absent,
Deixa que t’acaroni,
Deixa que et besi,
Deixa que et digui cridant:

T’estimo molt !
T’estimo tant !

Comentaris

  • Tòpic [Ofensiu]
    Prou bé | 26-10-2022

    És un tòpic dir : quina llàstima les oportunitats perdudes!
    El dolor de la pèrdua d'una relació tan difícil fa veure que l'única cosa veritablement important és "t'estimo, t'estimo molt!" perquè pot conduir a perdonar i personar-se un mateix!
    Amb total cordialitat

  • Situacions no desitjades.....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 25-10-2022 | Valoració: 10

    i difícils de pair, però la vida sempre ens reconforta abans o després. Un poema molt entranyable i sensible.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Ai, les mares... No hi ha persona perfecta, tampoc jo...[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 25-10-2022 | Valoració: 9

    Jo tinc una mare a la qual estimo molt, malgrat que a vegades tinguem algun pique d'enfado o de disgust, perquè ambdós som imperfectes i, en algunes coses, som molt diferents, però ens tolerem.

    És trist estar separat de la mare, em refereixo al conte (¿potser està morta o ara viu lluny?), però diuen que mai és tard per a la reconciliació i que la persona, si no l'has feta molt greu, et pot perdonar. Bé, això diuen.

    Molt ben fet el relat i molt ben explicat, a més d'entretingut. Felicitats, Xunxi.

    Ens veurem!!

  • Mai és tard...[Ofensiu]
    llpages | 25-10-2022 | Valoració: 10

    per expressar sentiments, fins i tot encara que hi hagi la separació definitiva pel mig. El més important és manifestar el que et cou a dins i així, una vegada tret enfora, hi ha cert alleujament. Cal minvar fins on sigui possible els remordiments pel que no es va poder arreglar en vida, i posar-ho per escrit ajuda; el temps farà la resta.

  • després[Ofensiu]
    Atlantis | 25-10-2022

    Les relacions matern filials no son fàcils de vegades. Es després de morta quan et venen les ganes de dir tot el què te l'estimaves . Escriure també serveix per això.

    Si et ve de gust tinc un poema meu, que parla d'això i es diu L'aixovar.

    Gràcies per escriure'l.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Xunxi

24 Relats

154 Comentaris

41409 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol