IGNORANTS

Un relat de: Xunxi
No t’he triat pel color
perquè la pell no et defineix,
et trobo per la teva olor,
sempre hi ets
quan el dia em vesteix.

No vull saber si ets dona o home
perquè el sexe no et dibuixa,
en amagar-se el dia et buscaré,
sempre nu
quan la nit ens embruixa.

No m’importa el teu Déu,
perquè passegem per la vida
amb els peus enfonsats dins la neu,
sempre amb tu
la creença en l’amor ens abriga.

No em cal saber d’on véns,
les arrels són profundes,
escoltem la nostra terra i el vent,
sempre junts
es troben, s’entrellacen i respiren juntes.

I no els creguis,
no ets un color,
no ets sexe,
no ets religió,
no ets un lloc,
és la por dels ignorants, tot el que diuen és mentida!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Xunxi

23 Relats

149 Comentaris

37203 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol