Cercador


Llista categories

L' Avi Eudald

Un relat de: Xunxi
Dius que passen volant,
lleugeres petjades de vida,
i en el camí vas deixant,
somnis sembrats dia a dia

Si t’hagués de dibuixar,
perfilaria un somriure,
la mirada penetrant,
El mar,
les teves ganes de viure

Si t’hagués d’escriure un vers,
amb frases enllaçaria,
l’amor ben entès,
El vent,
els consells que ens donaries

Si t’hagués de fer cançó,
seria pausada i tranquil•la,
d’acords harmoniosos
Els sons,
forts, valents i coratjosos


Si t’ haguéssim d’inventar
tindríem la vida més buida,
un batec dels nostres cors,
El cel,
sense tu ens faltaria

Si t’ haguéssim d’agrair
la teva companyia,
com la claror del dia,
La Llum,
el far llunyà, el rumb de vida,

El mar,
El vent,
Els sons,
El cel,
La llum

.....passen volant,
lleugeres petjades de vida,
i de les teves mans plenes vessant
amor, somnis , i alegria.

.

Comentaris

Afegir comentari
  • Tendre[Ofensiu]
    Naiade | 11-07-2013

    Un poema que arriba endins. El record i l’afecte de qui en el seu dia ens va ensenyar a caminar i mai oblidarem amb melangia
    Una abraçada

  • Quina alegria[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-02-2013

    tornar a veure't per aqui, Xunxi ! Espero que la teva absència no hagi estat per motius de salut.

    No recordo haver llegit aquest poema i és una preciositat.: Entranyable i tendre de fons i genial de forma.
    Espero llegir aviat més poemes nous.
    Una abraçada , estimada Xunxi.

  • coincidència[Ofensiu]
    Glòria Vendrell Balaguer | 03-11-2012

    m'ha fet gràcia perquè Eudald no és un nom gaire comú ... i és que el meu pare que també és avi, es diu Eudald !!!!!!

  • Quin poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 03-11-2012 | Valoració: 10


    mes bonic, de records, estimació, els avis, llibres de saviesa com
    tesors que podem palpar m’entres els tenim a prop.
    Salutacions
    Josep

l´Autor

Xunxi

24 Relats

154 Comentaris

40861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Afegir a preferits
Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >