Per descomptat

Per descomptat
que en aquell moment
va agafar el martell de la seva veu
i va esmicolar el silenci.
No va dubtar en cap moment
de trepitjar amb els seus peus nus
els bocins punxants
d'aquell cristall mut
que els protegia
d'ells mateixos.
Per descomptat
que la va agafar pel coll
i li va clavar les ungles,
en un intent de sobreviure.
- Un fragment de silenci
se li havia clavat al coll,
i sagnava les paraules
que mai més tindria
per explicar-ho.-
Per descomptat
que ella va morir,
segurament,
per la metzina
d'una llàgrima incompresa
que li penetrava als llavis.
Per descomptat
que la va deixar a terra
i la va besar
jurant que mai ningú
no l'hauria estimat
tant com ell.
Per descomptat
que quan el silenci,
com sempre fa,
es va recompondre,
va ser un mirall
monòleg.
Un soliloqui perdut
i deformat entre les corbes
del vidre mut.