Per banyar-nos... gel

Hola Eulalia!

Volia donar-te les gràcies pels teus comentaris. És el primer cop que m'animo a mostrar alguna cosa de les que escric i m'ha agradat molt rebre tan bona acollida...

Moltes gràcies i fins aviat!

Hola Eulàlia. primer de tot gràcies pel teu comentari. m´ha fet molta gràcia l´anècdota i sobretot m´ha tret un somriure. ah!! i un aplaudiment per la familia del nen, doncs tot i venint d´un altre lloc, s´esforça per involucrar-se en la cultura del nostra pais.. Doncs si que es extrany que es dutxin amb gel però en fi.. la cultura es la cultura, no? doncs te.. gel fred, nen, i apa no se´t desfaci pel camí..

molt bo..

joan.

i que no se si et va arribar finalment.
Soc la Julia de les memories d'una mestresa perversa.

Per a l'Eulalia
Júlia Vic | 21-04-07 | Valoració: No valorat


Abans de res gracies per comentar el text. En segon lloc, el diari del Fanalet és clos. Tot plegat li va trencar el cor, i les neurones treien fum al capdavall. El Fanalet, tal com diu el relat va crèixer i ho va superar. Que el seu fill li omplis o no era el de menys; hi havia un forat al seu cor des del temps de l'adolescència ple de mancances i dubtes. Va anar arrossegant el dolor anys i panys i no el va acabar de superar fins ficar-se al ben fons del pou emocional dels contactes. No ha acabat d'arreglar el seu petit món, però te un problema menys del què amoïnar-s'hi. Es gran, ha crescut i les arrels li sostenen prou bé. Gràcies Eulàlia un cop més.

Hola maca, ja veus que per escriure no cal gaire argument, a mi em va explicar aquesta anecdota la Dolors d'una manera molt simpàtica i jo la he escrit a la meva manera, com si fos un acudit. Son coses molt divertides de sentir i mira els que ens sembla que podem fer-ne un petit relat, tot es molta cosa per poder explicar. De moment no he parlat amb la Dolors, osigui que pot ser que no sàpiga que he escrit un petit conte de la seva experiencia i de la vostre. Que per molts anys tinguis un petito tant simpatic i cumplidor a l'hora de portar els encarrecs a l'escola. Un peto a tots. Eulàlia.

Hola jo sóc la mare d'aquest nen que va dur gel al cole, tambien vaig riure molt quan l'hi contava als meus amics. Resulta que a l'hora d'anar al cole es va posar nerviós dient que he de dur "hielo", clar a casa som castellà parlants i la seva tracucció de gel era "hielo", ja que solament té 4 anys. A mi em va estranyar moltíssim per això vaig anar corrent a la Dolors a preguntar-li com pot ser que vulgui portar gel i com a casa no tenia cap "botella con hielo" segons el nen l'hi vaig posar en un pot, que gràcia ens va fer a tots!!! Coses de nens...

amb un toc d'humor! Això és el que paladegem els lectors i lectores que passem pel teu impagable i magnífic racó d'RC. Comences a llegir el relat i penses "està bé, però no té res d'especial". I arribes al final i... Quina sorpresa!!! És un plaer llegir els teus relats, de debò.

Aquest, efectivament, prou mereix una bona reflexió o conclusió final... Ara bé, no sé si la conclusió és que els nens i les nenes no escolten prou... o no escolten prou bé. O bé, fins i tot, que els agrada, en alguns casos, prendre el pèl a mestres i progenitors!

Enhorabona, salut i lletres i moltes moltíssimes gràcies per tots els teus comentaris!

Vicenç

M'agradat molt aquesta aventura escolar. A vegades pot ajudar dir i ensenyar el que volem dir. De totes maneres visca la riwuesa humana dels alumnes i mestres.

lleuger i simpàtic. Tens aquell "toc" especial
per les anècdotes que altres vegades ja m'ha enganxat.
Fins aviat.

...és real? Un fart de riure! Que tontos també els pares... Molt divertit!

Un plaer llegir-te! Fins aviat!

Una abraçada!

Un altre relat ben sorprenent i amb un final divertit. Felicitats!!!!!!