L'àvia, la mare, la Sílvia i la nina

Un relat de: EULALIA MOLINS ARAGALL

- Per molts anys, bufona! -Li diu l'àvia a la Sílvia, tot portant-li com a regal pel seu tercer aniversari, una nina de drap amb unes cames molt llargues.

La Sílvia sap que amb aquesta nina hi jugarà molt. Perquè sembla una nena de veritat, i a més a més, li pot posar uns vestidets de quan ella era més petitona i que la mare li ha donat perquè hi pugui jugar.

- Quin nom li posaràs a la nina? -li demana l'àvia?
- Em sembla que li diré Lali, com la meva padrina!

La Sílvia prepara tota la casa amb les cosetes que necessitarà perquè la seva nova amiga s'hi trobi ben de gust, i quan ho té tot enllestit comença a jugar.

- Menja de pressa, i no t'embrutis, ho sents marranota? Vigila que no et tingui que canviar el vestit abans d'anar a dormir!
- Perquè li dius això a la nina? -li demana l'àvia.
- Perquè la mama m'ho diu a mi! -li respon la Sílvia.

- Quan parlo escolta'm, i no facis veure que no em sents!
- Perquè li dius això a la nina? -li demana l'àvia?
- Perquè la mama m'ho diu a mi! -li respon la Sílvia.

- Ara no em diguis que estàs avorrida, tens moltes joguines i no em necessites per a distreure't.
- Perquè li dius això a la nina? -li demana l'àvia
- Perquè la mama m'ho diu a mi! -li respon la Sílvia.

- Vull que pleguis totes les joguines abans que arribi el pare, no el vull sentir a dir que amb tots aquests trastos pel mig no s'hi troba bé a casa!
- Perquè li dius això a la nina? -li demana l'àvia.
- Perquè la mama m'ho diu a mi! -li respon la Sílvia.

- Té aquesta plantofada, sembla que no m'escoltis, estic molt cansada de tu!
-Perquè li has pegat a la nina? -li demana l'àvia.
-Perquè la mare també em pega a mi! -li respon la Sílvia.

L'àvia, deixa una nota a sobre de la taula del menjador dirigida a la seva filla: -La nena romandrà a casa meva fins que arreglis els teus problemes personals, crec que el teu comportament envers ella, li esta perjudicant psicològicament i potser físicament; parla amb el teu home i exposa-li el problema, pot ser bastant greu. Saps que t'estimo, i saps també que jo, mai t'he tractat malament, has pensat quin es el motiu de què tu ho facis? Diguem alguna cosa, bonica, jo també t'ajudaré. Un peto. La Mare.

Comentaris

  • Molt bé [Ofensiu]
    Eva Fabrés | 27-01-2009 | Valoració: 10

    Crec que aquest relat diu coses molt reals, es molt bo.
    A, ja que t'estic firmant, et dic que ja m'han publicat la cara oculta del mirall 2
    ok???
    xauu.

  • l'àvia...la mare.[Ofensiu]
    anforsa | 08-01-2009

    Més real aquest relat ,ja no pot ser. Sento a les meves netes per aquí amb converses similars i m'agradat, el final, la lliçó de l'àvia que en molts casos no fem i hauriem d'aplicar.
    M'agraden els vostres relats crec us hotinc dit, així com gràcies per ajudar-me a seguir.
    Crec que no us he comentat un coment que em vareu fer i com que encara no soc prou hàbil en eix lloc, s'em va escapar . En llegiré un altre i us el coment. ara que soc a quí amb vos. Anton.

  • El joc simbòlic[Ofensiu]
    nuriagau | 24-12-2008 | Valoració: 10

    És ben real allò que descriu el teu relat: el joc simbòlic dels infants reprodueix les experiències viscudes per ells.

    El maltractament físic és quelcom imperdonable i ningú en té cap dubte; però, i el verbal?

    Malauradament, m'he sentit identificada amb algunes de les frases que diu la nena reproduint paraules de la seva mare:
    - Menja de pressa, i no t'embrutis, ho sents marranota? Vigila que no et tingui que canviar el vestit abans d'anar a dormir!
    - Quan parlo escolta'm, i no facis veure que no em sents!
    - Ara no em diguis que estàs avorrida, tens moltes joguines i no em necessites per a distreure't.


    Potser les mares som agressives amb el llenguatge i necessitem de les àvies, i de relats com aquest, perquè ens n'adonem.

    Aprofito aquest comentari a aquest entranyable relat per a desitjar-te que passis un molt Bon Nadal

    Gràcies pels comentaris que has fet al meu pare i al meu fill !

    Núria Gausachs i Cucala

  • Lamentablement...[Ofensiu]
    onatge | 04-12-2008 | Valoració: 10

    aquesta situació es dóna massa sovint. Aquí no s'hi val allò de: Tota semblança amb la realitat es pura coincidència...

    Molt ben explicat.


    Salut.
    onatge

  • TEMA ACTUAL![Ofensiu]
    IRINA | 20-10-2008 | Valoració: 10

    Per desgràcia. En el relat copses l'efecta que pot fer en una nena el comportament d'una mare "en aquest cas" sense arribar a ser un maltractament violent, va calant dintre de la petita i no coneix cap més manera d'actuar de la que veu a casa, i per a ella es natural, sort que hi ha adults que frenen aquests casos, com es l'àvia que viu en un altre mon més de lluita i de saber estar.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de EULALIA MOLINS ARAGALL

EULALIA MOLINS ARAGALL

59 Relats

380 Comentaris

75121 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
NASCUDA A BARCELONA L'ANY 1.957, ACTUALMENT RESIDENT AL BERGUEDÀ, DES DE L'ANY 2005 HE COMENÇAT A GAUDIR D'INTERNET, EN SOC AUTODIDACTA, ENCARA QUE LI DEC MOLT APRENENTATGE AL JOVENT DE CASA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "LA FALDA DE LA IAIA PEPA" EN EL LLIBRE "RETRAT DE DONES" DEL PRIMER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONES, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT, "AVUI SOPAREM A CASA" EN EL LLIBRE "ASSAIG GENERAL" DEL TERCER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "QUATRE CARTES A VIDA O MORT" EN EL LLIBRE "INSTINT DE MARE" DEL CINQUÈ CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIONS ESPORÀDIQUES DE RELATS EN EL QINZENAL, BERGUEDÀ ACTUAL.