NOMS CANVIATS

Un relat de: EULALIA MOLINS ARAGALL

TÍTOL: NOMS CANVIATS
Aquell matí la boira envoltava la muntanya, darrere d'aquell mantell gris l'ermita de la Salut es veia misteriosa, quasi fantasmagòrica. La Núria i el seu company Ivan passejaven la seva gosseta. Una bestiola de pel curt, de color cendrós i de dimensions considerables. Era pel color que li havien posat el nom de "Boira".
La gossa va anar-los a trobar al mig del camí, nerviosa, tremolosa, esbufegant; talment semblava que els volia explicar quelcom. -Què et passa, bonica? -Li va reclamar la Núria, mentre li seguia les passes.
Uns metres més endavant, al costat d'un avenc, una altra gossa de les mateixes característiques que la Boira, però d'un color marró molt fosc, intentava cridar-los l'atenció envers aquell forat, d'on sortia una veu tremolosa demanant socors; la veu del seu amo, que en endinsar-se allà dintre, havia quedat atrapat per una roca que s'havia desprès amb el frec del seu cos.
Per l'Ivan, bomber de professió, va ser una tasca molt fàcil alliberar aquell muntanyenc. Un cop recuperats de l'ensurt, van poder constatar que les dues gossetes eren germanes. Totes dues havien sortit d'una protectora d'animals; la nou vinguda es deia "Flama".
Quin tip de riure es varen fer!... La Boira hauria de ser la gossa de l'espeòleg, per això de les profunditats, i la Flama, la gossa del bomber, sense mes comentaris...
Potser tot plegat, era un misteri que encobria l'ermita de la salut!...
FI


Comentaris

  • montserrat tafalla rigol | 06-06-2010 | Valoració: 10

    Com sempre la realitat supera la ficció.

    Quins tenim gossos o/i gats, generalment acumulem històries que semblen inventades de tant fantàstiques que son.

    salutacions des de Berga!

    montserrat.

  • Que es millori la teva mare, simpàtica Eulalia.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 27-12-2009

    Hola Eulalia. Què tal?

    Encara que no tinc per costum fer-ho, ni vull tenir aquesta costum perquè pot desvirtuar massa aquest portal, (fins i tot aquest comentari és sense puntuació per aquest fet) t'informo d'una cosa.

    He llegit en un dels teus missatges als meus relats que la teva mare està malament de salut. Ho lamento i desitjo que es recuperi aviat, o almenys tota la recuperació que es pugui esperar (parlo així perquè no en tinc més detalls).

    Per tant, t'escric aquest missatge per desitjar sort a tu i a ta mare.

    I també sort per als teus futurs articles per a Relats, perquè aposto a que continuaràs escrivint-ne.

    Ens veiem per Relats en Català. Salut!!

  • Crec que és un bon relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 26-10-2009 | Valoració: 9

    És un relat simpàtic i amè. L'he entès en un 70%. La idea de l'espeòleg és bona, així com la de les dues gossetes. I el relat és trempat i simpaticó, com convé de tant en tant que n'hi hagi així.

    Bé, ja ens anirem veient per aquí. Salutacions.

  • M'ha encantat el teu relat[Ofensiu]
    JOANPG | 08-06-2009 | Valoració: 10

    Curt, ben escrit, amb paraues senzilles i clares i un tema que em té el cor robat: La gran fidelitat dels animals de companyia. Tinc un quisso de "Raza: DELMONT" o sigui que dit clar i català, sense pedigrí (del monton).
    Però la fidelitat i l'agraïment de l'animal m'omple aquell recó dels sentiments pels animals. Felicitats pel teu relat.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • La vida dels animals [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 08-06-2009 | Valoració: 10

    i la de les persones sovint son semblants, en el teu relat ens presentes el retrobament de dos gossos germans però desconeguts i com no amb una constant mútua, la unió fidel i amistosa amb els seus amos.
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Hola![Ofensiu]
    bruNa | 25-05-2009 | Valoració: 10

    Ja he vist que m'has comentat el poema! gràcies! merçi per dir-me que escric com una dona gran, però altra gent m'ha dit el contrari! Diuen que escric molt bé per la meva edat però que no com un adult... En fi, és el que hi ha. Però m'ha agradat molt la teva crítica i m'alegra que a tu et sembli així, gràcies!
    suposo que cada escú te els seus gustos... jeje

    El teu relat és curt però molt ben explicat! M'ha encantat la descripció que fas del lloc on es troben, m'he sentit dins de la historia. és original i maco!

    Bruna.

  • Combinacions creuades[Ofensiu]
    nuriagau | 17-05-2009 | Valoració: 10

    Un relat curiós i original. Sovint la vida presenta combinacions creuades com de les que ens parles en aquest relat.

    Felicitats per aquest relat!

    Núria

Valoració mitja: 9.43

l´Autor

Foto de perfil de EULALIA MOLINS ARAGALL

EULALIA MOLINS ARAGALL

59 Relats

380 Comentaris

76846 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
NASCUDA A BARCELONA L'ANY 1.957, ACTUALMENT RESIDENT AL BERGUEDÀ, DES DE L'ANY 2005 HE COMENÇAT A GAUDIR D'INTERNET, EN SOC AUTODIDACTA, ENCARA QUE LI DEC MOLT APRENENTATGE AL JOVENT DE CASA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "LA FALDA DE LA IAIA PEPA" EN EL LLIBRE "RETRAT DE DONES" DEL PRIMER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONES, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT, "AVUI SOPAREM A CASA" EN EL LLIBRE "ASSAIG GENERAL" DEL TERCER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "QUATRE CARTES A VIDA O MORT" EN EL LLIBRE "INSTINT DE MARE" DEL CINQUÈ CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIONS ESPORÀDIQUES DE RELATS EN EL QINZENAL, BERGUEDÀ ACTUAL.