FORÇAT APRENENTATGE DE FORNER

FORÇAT APRENENTATGE DE FORNER

-Bon dia senyor Ramon -digué en Pau, tot entrant a la fleca on compraven el pa cada dia- Aprofitant les meves vacances d'estiu, què em voldria ensenyar el seu ofici?
-No hi veig cap inconvenient -li respongué el forner- però hauràs de venir a treballar a les nits, és quan jo començo la meva jornada. Després, al matí, la meva dona és la que obre la botiga i es disposa per la venda.
-De totes les maneres -va continuar el pacient mestre- si vols, ara podríem anar a l'obrador i et faré una presentació de totes les varietats de pa de que disposem, així les començaràs a diferenciar. Què et sembla?
-Em sembla molt bé -li respongué en Pau- fins hi tot penso que els pans i jo ens podem arribar a entendre.
-Mira Pau -començà el senyor Ramon- aquest pa rodó, és el que en diem de pagès; el coem amb llenya des de tota la vida i una vegada que el traiem del forn, l'enfarinem una mica per sota i ja el tenim apunt. En fem de quart de quilo, de mig, de tres quarts i de quilo; si algú ens en demana un de dos quilos també el fem, però sempre per encàrrec. Aquest pa és molt adient per tallar-lo amb la serra que tenim a la botiga, i el posem en una bossa de plàstic tancada hermètica, així es conserva tou per mes hores.
-Bon dia, senyor pa rodó - digué en Pau, dirigint-se al pa que el senyor Ramon li acabava de presentar- Com esta?
El forner, s'ho va agafar com una broma i va seguir amb les presentacions:
-Aquesta barra de pa, llarga i primeta és diu "baguette", també coneguda com a pa francès; la gent la fa servir per els entrepans, en fem de petites, talment com si fossin un panet i també d'aquesta mida que t'ensenyo, tot just si arriba a pesar un quart de quilo.
- Bonjour, Mme baguette comme ça? (Bon dia senyora baguette, com esta?) -Va tornar a dir en Pau amb un francès bastant acurat, dirigint-se a la estirada barra.
-Aquests panets rodons -seguí en Ramon- son de Viena; tenen un punt de dolç, i la gent se'ls menja sucats amb mantega o bé amb xocolata. Son com fets de pastisser. En faig de dues mides, el panet petit i aquest mes grosset. Si s'ho ha de menjar la canalla, amb tant pa queden molt tips!
-Guten Morgen, meine Herren Rollen von Wien, als sie sind? (Bon dia senyors panets de Viena, com estan?) -Digué en Pau novament, deixant el forner mig desorientat.
-Aquest panet llarg que t'ensenyo -prosseguí- és el pa de Frankfurt; un panet especial per a menjar-hi les conegudes salsitxes; és molt tovet i fa de molt bon menjar; també te un gustet dolç que fa bona combinació amb la mostassa i el ketchup, que tant us agrada al jovent.
-Guten Morgen, Herr Bun Frankfurt wie dieser? (Bon dia senyors panets de Frankfurt, com estan? -Els digué en Pau amb el seu Alemany d'escola.
El pobre forner no entenia que en Pau fes servir aquell vocabulari tant extens per a tots els seus productes.
-Ara t'ensenyaré el pa de motlle o pa Anglès -li digué el flequer al seu alumne- el tinc posat en bosses de plàstic perquè s'aguanta tendre més temps. Aquest pa es fa servir molt pels esmorzars, la seva mida de llesca és la de l'obertura de les torradores, i fa bona combinació amb dolç i salat. Ja hi ha cases comercials que el fabriquen, però el de forner s'assembla una mica mes al pa normal i no porta tant greix.
-Good morning, Mr bread mold, how is it? (Bon dia senyors pa de motlle, com estan? -En Pau cada vegada s'ho passava mes bé. Mai s'hauria imaginat que fer de forner fos tan enriquidor!...
El senyor Ramon, va seguir amb la seva particular presentació d'espècies, però per dintre seu anava pensant que hauria estat de la seva vida, si s'hagués pogut comunicar amb els seus clients de la mateixa manera que ho feia en Pau amb els pans!...
-Aquestes bases rodones son per fer les pizzes; les elaboro amb la recepta tradicional Italiana, i a l'hora de vendre-les, hi poso el que la clientela em demana -Va dir el forner tot satisfet- les faig de formatge i pernil, unes de tonyina, les altres vegetals, fins a cobrir tota la demanda diària. A la botiga i tenim un petit forn, i la meva dona és l'encarregada de vendre-les calentones i cruixents.
-Buon giorno, signore italiano pizza, come? (Bon dia senyores pizzes Italianes, com están?) -els digué en Pau, amb molta energia Italiana i movent els braços a manera de salutació.
-També faig rebosteria -digué el forner- pastisser orgullós- Mira, Pau, que hi tinc a la nevera: son uns bracets de xocolata farcits de trufa, en diem Búlgars, els fem d'una sola ració, a sota hi porten un paper de plata daurat, talment com si fos una magdalena.
-Добро утро, господа българската страна, са искали? (Bon dia senyors bracets Bulgars, com estan?) -els digué en Pau embadalit de tanta dolçor, i amb una pronunciació del Búlgar excel·lent.
El forner, havia d'esbrinar perquè un noi tant intel·ligent, volia passar l'estiu tancat al seu obrador en comptes de seguir amb els seus coneixements lingüístics, que de ben segur, li obririen moltes portes.
-Escolta, Pau, què ho fa que has vingut a demanar-me feina a la fleca, que estàs cansat d'estudiar? Que ja no t'hi vols dedicar mes a l'aprenentatge?
-I tant que m'agrada estudiar! Però aquest matí, després que li he demanat al pare si em compraria una moto en reconeixement de les bones notes que he tret, m'ha dit:
"La moto la tindràs quan et guanyis el pa amb la suor del teu front"
-Per això he pensat de venir a la seva botiga. El pa, crec que ja me l'he guanyat, perquè a cadascú d'ells, els he parlat amb el seu idioma, i de la suor... de la suor ja se n'encarregarà vostè, quan em posi davant del forn per enfarinar o daurar aquest be de Déu que fabrica a la seva fleca!... Fa, senyor Ramon?...
El flequer, no va fer ús de la paraula, perquè no sabia en quin idioma ho tenia que fer.
FI