Per això és letal ser indiferent

Com s'estén silenciós l'aire pudent
entre els marges desfets coberts de malva
i el mal averany plana amatent,
i el gargall fil a fil lliga els bancals,

el meu verí s'esmuny pels racons
envejós de l'escalfor i fent
créixer tota l'avorrida buidor.

L'amargor fa cove sota el vent
emmetzina l'aigua polla el blat.
L'humor amarg escampa el descontent
escorrent-se i xopant el camp gelat.

Apropo la mort, escurçant la vida,
retinc sentiments i retorço el cant,
se me'n fot la llum no suporto el dia,
la brillantor i el goig, em són estranys.

Deixo que s'escoli tot el que és bo,
Aconsigo i faig fugir la brisa,
el fred de la mentida, etern company.

No vull seure amb els altres vora el foc,
rebutjo el plat calent que em donen,
no és pas el plat calent pel que jo em moc
i aquesta innata insana rebel·lia
em podreix i em fa més falç i orc
allargant l'agonia.

Només el sentiment em salvaria:
mai la virtut refà el sentiment.
Només ell és connecta amb el profon;
per això és letal ser indiferent.

I quan ets gran i estàs mancat de força
depens vivament d'aquest empenta,
i vas dret cap a la fosa si s'enfonsa.

I és per aquesta raó
que connectes amb mi,
que no et deixo anar.
La teva ma m'estreny
allargant l' agonia.

Nen, si us plau, aparca el cotxe que tinc feina!!!