Per a tu

rosa
va ser per la meva mare

torno a ser édit
torno a tenir un cavaller al forn

esper que et facin feliç

ha una via entre la vida i la mort

un lligam entre la dona i el cel

per sort ho sap
no se'n amaga

fins i tot ens en deixa formar part


n'he dos d'èdits


molt bon cap de setmana



besa el cel de barna,
si hi ets,


el meu amor també hi serà

la panxona de la mama t'acull i els seus pits et continuen alimentant
ho sento per l'acròstic, no me n'havia adonat
la paraula que surt mai s'hauria d'haver inventat, és més pens que en podem prescindir
per viure

Potser primer hagués hagut de veure aquest i després "Sense retorn".

Tanmateix, m'alegra haver llegit l'altre abans, perquè veig que el dolor i la tristesa que aquí es reflexen tenen un aire diferent en l'altre poema.

Aquest em sembla desgarrador. I és curiós que fins i tot recordem els pitjor moments compartits, fins al punt de desitjar tornar a discutir només perquè això significaria que la persona encara és aquí.

És una gran sort tenir records. Sempre són útils per alleugerir el dolor. I aquest, el de perdre una mare, és un dels pitjors dolors que una persona pot arribar a sentir.

Una abraçadota, maca, i fins ben aviat!

Salz.

alla on sigueu, tots els que us n'heu anat abans d'hora, tots els que ens heu deixat sols i desamparats, tots amb qui ens barallàvem perquè així és la vida, on per manca d'amor, la teva mare, el meu pare, el teu estimat, el meu amic... un petó.


Glòria

senzillament, exquisit. Una tendresa que empapa...

Thalassa

COMENT

Poca cosa a dir. Quan perdem una persona propera, una persona a qui estimem, quan la mort se l'endú i ja mai més no podem tornar a mantenir aquella conversa, aquella mirada, aquell gest tan familiar... només aleshores és quan ens adonem de com omplia la nostra vida.

Després el temps passa, i el dolor cicatritza. Però sempre queda un punt, una petita escletxa per on recuperem el record i anhelem recuperar, també, la presència.

Poca cosa a dir. Penso que aquest és un sentiment abastament compartit.

Un bell poema, Brideshead.

Salut!

LLIBRE

no ens adonem del que tenim fins que ho perdem.

Un poema amb molt de sentiment i senzillesa...arriba a tothom.

Felicitats, noia, és preciós!

dels éssers estimats que han traspassat el llindar ens emocionen i ....

Has fet un regal molt emotiu, deliciós, preciós, des del cor, amb amor.

Gràcies.

És fotut perdre gent que estimes, saber que mai més podràs tornar-los a veure, però el record sempre queda, al principi trist, però amb el pas dels anys aquest records fan reviure, emocionar i omplen de felicitat malgrat la tristor...

Jordi.

... Allà on sigui, t'estima.

Preciós.

Sergi.

Expressió concisa de sentiment d'anyorança, m'ha semblat molt ben escrit, molt precís en allò que vol transmetre... I això que és el menys comentat, no ho acabo de veure clar (he cercat el menys comentat però n'he llegit quatre o cinc per fer destacar el meu simbòlic i banal comentari), doncs aquest m'ha semblat el que diu més coses en poc. No comentaré el tema perquè cadascú veu les mares com vol, però fins i tot allò negatiu s'enyora de qui s'estima quan ja no hi és... No sé qui ni on va dir: "Allò que més valorem és el que ja no tenim".

Biel.

Merihan ja ho ha dit.
A cop calent, a vegades, les coses semblen diferents. No es veu, insisteixo, a vegades, tan clar què significa dir "adéu per sempre" a algú.
La teva mare, brideshead, s'hauria emocionat.
Gràcies per fer-nos-en partícips a tots.
Una abraçada,

Vicenç