"PENSAR EL COSMOS"

sóc del parer que pensar ens ha fet infeliços, a la gent, i per tant com menys fem servir el cervell, molt millor. A més, el cervell no pot anar al 100 per cent perquè gasta massa energia i no en tenim tanta. Es veu que ell mateix fa servir les neuronetes imprescindibles per anar vegetant, no caure en un forat i gastar feromones per atraure parelles fèrtils. Tot l'altre va off mentre no hi hagi perill- o sigui, que se't tiri a sobre un ciclista locu o hagis de fer de cangur al nen mimat de ta germana durant tota la tarda.

Bé, és broma burra, m'agrada com escrius. He vingut perquè m'he posat vermella al teu comentari que et vull agrair moltissim. Ara fa dies que no escric massa i el relat aquest és d'abans. No tinc res editat, però quan sigui velleta posaré tots els meus rotllos a bubok i els regalaré als amics. pagant a sobre, naturalment;-))

Ostres! Si que en tens, de material escrit, quina passada! Ja anirè passant a llegir-te. Una abraçada

a

Pensar massa enllà fa mandra i no és rentable, és un tema immens, gairebé infinit i amb tants interrogants com estrelles damunt el nostre cap. Al Cosmos tot és diferent, començant pel temps; podem veure algun astre que, en realitat, ara mateix, ja no existeix. Va esclatar fa mils d'anys. És com una llum fantasmagòrica. I és que pensar en el Cosmos dóna per a molt; és com ell mateix, infinit. Gràcies per fer-nos reflexionar i pels teus comentaris Jaume. A continuar llegint i a continuar escrivint! Una abraçada.

Aleix

(. . .qualsevol altra via o branca de l´evolució per tal d´aconseguir el seu propòsit, si l´home no li funciona.)

ens creiem que som els únics éssers intel.ligents del cosmos i quan com el que somnia pensem en la possibilitat d'altre vida, ens imaginem que aquesta es manifesta com éssers vagament antropomorfes.
Quina decepció per l'orgull humà si es demostra que hi ha altres formes intel.ligents que no tenen la nostra aparença ni de lluny.

***
bona la faula del llop, però jo soc de les que creuen que algún polític hi haurà que va de bona fe, encara que aquest o es cremen aviat o els arraconen.

(jo no valoro els relats i demano que tampoc se'm valorin els meus)

sobre tot quan dius " ens portarà cap a l´home superior, la plenitud o perfecció del qual s´aconseguirà quan el seu cervell sigui aprofitat al cent per cent de la seva capacitat", però també penso que en paral.lel al coneixement l'home ha d'evolucionar pel que respecta als valors, a la relació amb d'altri, a la justícia.....

rep una cordial salutació jaume
joan