La dolça noia

Un relat de: aina

La dolça noia sent l'harmònica,
d'un mar que canta, crida, plora.
Un mar de llàgrimes que bressola,
ànimes tristes, buides, soles.

La dolça noia sent la remor,
un tic tac d'anar i venir.
S'ensorra els peus entre els granets.
Perfum salat, calfred de nit.

La dolça noia sent la mà,
uns dits que juguen,
palpen,
troben.


26-07-2005

Comentaris

  • un mar que canta, crida, plora[Ofensiu]
    jacobè | 11-10-2005

    "Un mar de llàgrimes que bressola,
    ànimes tristes, buides, soles."
    La teva poesia és tendresa que crida amb tranquil·litat...

  • molt delicat aina[Ofensiu]
    llu6na6 | 24-09-2005 | Valoració: 9

    té una suavitat que sorprèn. És una pintura de colors suaus, d'una lluminositat un xic trista i commovedora.

    sembla que , finalment, els dits delaten una presència esperada i desitjada.

    Felicitats aina!! I gràcies pels teus comentaris dolços com tu.

  • No sé...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 27-08-2005

    si he entès...
    Es tracta d'una dolça noia que amb la remor del mar, i l'escalf de la sorra de la platja i el calfred de la nit, es torna salada i troba l'amor, o com a mínim l'amor-propi?
    M'agraden els teus poemes perquè queden molt oberts...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: