Cercador
La dolça noia
Un relat de: aina- Compartir:
La dolça noia sent l'harmònica,
d'un mar que canta, crida, plora.
Un mar de llàgrimes que bressola,
ànimes tristes, buides, soles.
La dolça noia sent la remor,
un tic tac d'anar i venir.
S'ensorra els peus entre els granets.
Perfum salat, calfred de nit.
La dolça noia sent la mà,
uns dits que juguen,
palpen,
troben.
26-07-2005
Comentaris
-
un mar que canta, crida, plora[Ofensiu]jacobè | 11-10-2005
"Un mar de llàgrimes que bressola,
ànimes tristes, buides, soles."
La teva poesia és tendresa que crida amb tranquil·litat... -
molt delicat aina[Ofensiu]llu6na6 | 24-09-2005 | Valoració: 9
té una suavitat que sorprèn. És una pintura de colors suaus, d'una lluminositat un xic trista i commovedora.
sembla que , finalment, els dits delaten una presència esperada i desitjada.
Felicitats aina!! I gràcies pels teus comentaris dolços com tu. -
No sé...[Ofensiu]BARBABLAVA | 27-08-2005
si he entès...
Es tracta d'una dolça noia que amb la remor del mar, i l'escalf de la sorra de la platja i el calfred de la nit, es torna salada i troba l'amor, o com a mínim l'amor-propi?
M'agraden els teus poemes perquè queden molt oberts...
