Cercador
Aigua salada
Un relat de: aina- Compartir:
L'aigua salada et frega els peus.
La sorra els acull, càl·lida, bruna.
Alces els ulls al gran confident,
horitzó, calma, fragàncies nocturnes.
La remor d'un anar i venir se't fica dins,
s'engoleix mirades perdudes, tristes, buides.
Nostàlgica platja, t'inspira; callada.
Se't menja secrets, pors, plors.
Els endinsa sens rumb, sense estela, onejant.
Els bressola en silenci, mirall de lluna.
Oculta foscors, naufragis, neguits.
Bassa de llàgrimes, somriure marí.
Comentaris
-
Se't fica a dins[Ofensiu]Unaquimera | 04-03-2006
Doncs sí... La remor de les ones del mar, el seu anar i venir sense parar, constant com un batec, però sense presses, rítmic, assossegats perquè sap que no va en lloc, sinó que sempre torna i retornarà sempre, se't fica a dins.
El teu relat m'ha despertat la nostàlgia de la platja que es menja els secrets...
Una abraçada i un somriure marí,
Una quimera
-
Eiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]cassigall blau | 31-12-2005
Se't trova a faltar!!!!!
Ai, ai ...els torrons!!!!
Som-hi?
Bones festes!
pere -
versos que onegen...[Ofensiu]ROSASP | 28-11-2005
Quines precioses imatges acaronen aquests versos; sembles tocar tots els neguits i les tristeses i deixar-le gronxar lentament entre les aigües. Evaporades aviat esdevindran pluja de somriures.
Jo també sóc de terra endins, però reconec que el mar és un dels elements més captivadors de la natura i el seu oneig és el més semblant a les oscilacions continues dels nostres sentiments i sensacions.
Un poema preciós, amb olor de mar i vida!
Una abraçada! -
Molt bo![Ofensiu]cassigall blau | 28-11-2005 | Valoració: 10
Jo soc de terra endins, pero m'agradaria passarme el dia mirant al mar. M'en has fet venir , encara mes ganes!
Una abraçada -
Molt bonic[Ofensiu]AINOA | 28-11-2005 | Valoració: 9
Uix quin relat més bonic.
Hem quedo amb la frase que diu:
Nostàlgica platja, t'inspira; callada.
Se't menja secrets, pors, plors.
M'agrada perque jo tambe comparteixo amb el mar molts pensaments.
Una abraçada.
