La veïna

Avui el cel plora per tu, es desfà de totes aquelles pors que t'angoixen, cada una en una gota recau al més baix dels inferns, et buides de malsons que des de petita no et deixen dormir, t'alliberes de les foscors, dels carrers humits, de les mans que encara notes prement-te els canells amb força... com si fos ara. I ara plores amb més ganes que mai, deixant enrere una vida bruta i dura, ensorrant humiliacions i redibuixant la dignitat que necessites per poder mirar-te al mirall de nou, per mirar-te als ulls i veure-hi una dona. Una dona... que difícil sentir-te dona quan fa tant temps que van deixar de tractar-t'hi. Que no t'aixafin ni et menyspreïn, dins teu hi ha alguna cosa més que tot això, només cal que, aquest cop, deixis que surti.