Aquell verd mar

Un relat de: aina

Verd mar.
Intens.
Pigmentat de llum.

I uns ulls que ja no em miren,
i unes mans que em rellisquen.

Aquell verd mar navega lluny,
deixant esteles de pintura,
fent caure gotes de nostàlgia,
gravant la sorra de color.

Tot recau en un somni verd.



PD: no n'era de verda, la seva barba, però una abraçada per la que sigui blava.

Comentaris

  • Original manera...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 24-04-2005 | Valoració: 10

    ...de descriure una despedida. M'encanta "unes mans que em rellisquen", perquè m'imagino literalment intentant agafar unes mans que no corresponen al tacte. I és dur i trist.
    Però després d'un naufragi és bonic poder recompondre la nau de l'amor, començant per tu mateixa, per sentir-te de nou, per refer-te, per tornar-te a néixer, un xic diferent segurament...
    Que els horitzons passen per davant nostre, i no tots es poden agafar, i alguns no ens tocaven a nosaltres...
    Però n'està ple d'horitzons, sobretot si mires amb uns ulls plens d'il·lusió.

    Un bell poema. Celebro que hagis tornat i espero que continuïs.

    Per cert, aquest PD, no sabria dir-te per què, però m'ha agradat molt... je,je
    Una original forma, també, d'abraçar-me.

    Ah i per últim, fa molt temps que ens has d'explicar la teva biografia, no?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: