tornar al món dels nens et fa gran

Un relat de: aina

Dies intensos sense moments per estar sola, un continu no parar amb gent que t'obre el cor i t'assegura un espai on ajeure-t'hi per sempre. Mirades que parlen i abraçades que sagnen al veure que la tornada s'apropa. Hem dormit sota lluna plena i hem jugat a trepitjar el món dels nens.
Hi ha tants instants per no oblidar que sembla impossible fer-los cabre sobre un paper, només sé dibuixar un somriure al veure'ls passar volant amb els ulls oberts.
El passat estreny el cor i costa no desitjar tornar-hi. El futur m'espera amb forces per seguir estimant, amb unes ganes que pensava que havia perdut, amb un desig de viure que difícilment ningú hi posarà fre.

Comentaris

  • M'AGRADA EL QUE DIUS[Ofensiu]
    Far perdut | 18-01-2010 | Valoració: 8

    M'he sentit indentificada amb el que dius. Cada estiu vaig de campament amb nens i nenes, només és una setmana però la més intensa de l'any. Fer de monitora em fa créixer en tots els sentits. Curiosament jo també em dic Aina.

    Et seguiré llegint.

  • el futur no té fre[Ofensiu]
    jacobè | 07-12-2005

    És un gust llegir-te, aina. Ho fas molt bé. Una actitud intel·ligent: fer-se gran a través de la mirada oberta dels infants, però sempre mirant endavant.

  • Celebro...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 03-08-2005

    ... aquest renaixement teu. I és que el contacte amb áquests éssers petitons t'amara de vida. És inevitable.
    M'encanta que ningú pugui posar fre a aquestes ganes que de nou han arrelat a la teva ànima. No dubto que serà així.
    D'altra banda també m'encanta que interpretis els meus poemes a la teva manera, i sento decebre't: normalment sols encertar de ple el sentit que tenen.
    Per cert, per quina part de Catalunya has fet de monitora?

    Una abraçada i fins aviat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: