A les tres del matí

Un relat de: aina

L'habitació s'ha engolit de penombra i foscor. Arraulida al seu llit, la Núria fa hores que dorm. S'abraça al coixí en senyal d'apreci per la complicitat compartida durant tantes nits.
Són les tres del matí. Moment en què el petit príncep fa un salt del seu planeta i surt del conte. Les ranures de la persiana trenquen l'equilibri que se'ls ha establert i es balancegen provocant onades d'ombres. L'osset de peluix s'allibera del seu posat absurd i, dempeus, toca la flauta acompanyat de la ràdio, que escull la seva cançó i la fa sonar infinitament.
És la festa dels cartrons, dels gomets del calaix, de les persones que riuen congelades en paper fotogràfic i que pengen de les parets. És l'hora de les fades i dels follets, de la màgia.
Ella dorm plàcidament mentre el seu voltant es belluga, es transforma per moments. El mirall deixa de reflexar el que veu i es mira a ell mateix. La libèl·lula que reposa al prestatge sacseja les ales.
No feu soroll.
La capseta de vidre li fa un petó i té un calfred. Es tapa. La manta l'acarona i el coixí s'esfondra tapant-li les orelles. No feu soroll.
Mentre la Núria dorm, el món dels somnis trepitja la seva habitació cada nit; a les tres del matí.

Comentaris

  • Una passada!![Ofensiu]
    llu6na6 | 19-09-2005 | Valoració: 10

    aina, molt de gust, un plaer!

    Perdona que al juny no t'agraís el teu comentari tan acollidor i encoratxador!

    Quan al teu relat, m'ha agradat extraordinàriament. Tant, que goso demanar-te permís per publicar-lo en una revista de paper que fem entre una vintena de persones. Si ho vols, t'enviaríem la revista. (Suposo que seria pel desembre, perquè la revista és trimestral)

    Si no hi està d'acord, no t'hi amoïnis pas gens. Ho comprendré perfecta. Perdona l'atreviment.
    Per si hi està d'acord el meu mail és:

    tserramia@menta.net

    una abraçada MOLT forta (ai!)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: