Pensaments

M'allunyo de la gent.
Com puc ser tan incoherent?
D'una banda anhelo ta presència,
somnio trobar-te rere cada aparença,
rere cada faç, rere cada gest;
però tanmateix m'aparto dels altres
camino sol, absort en els meus pensaments.
I així un dia i un altre,
i el desig que en cap d'any un perjura i promet
es captura en els messos
i es repeteix novament.
I res canvia, tot continua igual,
i per més que m'esforço
- a trencar barreres,
a jugar a qui no s'és-
els esforços em són inútils,
com fulles empeses pel vent.
I així un dia, i un altre,
la història es repeteix.