Penitència

Ser una persona de principis m'havia ajudat a no desviar-me d'allò en el que creia. Des de sempre, havia deixat fluir la vida suaument, tot i les ingerències que he hagut de suportar dels que m'envolten.

Em titllaven de mandrosa, però jo senzillament els explicava que es confonien, que realment era una persona ociosa. Que el temps és preciós i no tenia pas previst malgastar-lo en coses que no m'interessaven.

Llavors passava que em retreien que si no complia amb les meves obligacions, els altres havien de treballar més per culpa meva. Doncs feu com jo, és el que sempre els responia.

Però tot el que us he explicat, formava part de la meva existència fins al dia d'ahir.

Avui tot ha canviat. A casa he sofert una caiguda de telefonia i internet, i m'he quedat incomunicada. Tot esperant que tornés, la gana m'ha començat a vèncer. No he pogut demanar menjar a domicili com faig sempre i la nevera la tenia buida com és habitual. He hagut de baixar al carrer a comprar al supermercat, i just quan travessava el carrer, per culpa de la mandra de girar el cap per mirar si venien cotxes, m'han atropellat.

Tot això us ho explico des de l'infern. Es veu que he comès un dels set pecats capitals, la peresa, i ara estic al purgatori fent treballs forçosos.

El que no he treballat en vida, es veu que ara ho hauré de compensar.