PENA DE MORT

Un relat de: Joan Gasset Vilaplana

Pena de mort

Advocat.- Com ho portes això, amic meu ?
Joan.--- Que vols dir, dient això ?
Advocat.-- Això de l’empresonament.
Joan. – No soc presoner jo, si més no la meva anima no ho és.
Advocat. --No, i que fa la teva anima ?.
Joan. - Vagar lliurement pels confins del mon.
Advocat.- Però i si tens ganes d’estirar les cames, més lluny de la cel·la. ?.
Joan.- Sabia que em faries aquesta pregunta. No puc.
Advocat- Ja he fet la petició perquè et donin l’hora de pati, a que tens dret.
Joan.- Vols dir que aquest dret, romana amb la Constitució retallada del 2012 ?.
Advocat.- No, però em de tenir en compte que tu vas ser detingut, un dia avanç de que fora aprovada.
Joan,.- Vols dir que una cosa tant subtil, la tindran en compte. ?.
Advocat.- Qui sap ?. La nova Constitució, és molt ambigua i amb articles que és poden matisar segons convingui.
Joan .- No t’ha molins, ja te dit que encara que no pugui sortir al pati, la meva anima, vaga i vaga, sense parar. I després tinc la qüestió dels somnis .
Advocat. – De fet el que he vingut a dir-te, és que han rebutjat la meva apel·lació. Els tribunals de Catalunya han estat dissolts; ara tot depenc dels Tribunals Centrals, i en el teu cas, no dels ordinaris, sinó del d’Ordre Públic.
Joan.- Però ha veure, lletrat: Si encara no tinc sentencia, l’últim dia del judici el tribunal
va dir allò de “Vist per sentencia, l’acusat pot tornar al calabós”.
Advocat.- Tota la paperassa, va passar com t’he dit, al T.C.O.P , que es qui ha deliberat
Joan.- Que vols dir-me, que ja ho han fet, ja hi ha sentencia?
Advocat.- Dons si. M’han comissionat per donar-te-la. Tot el que t’he dit al principi, ha estat per no ser tant cru.
Joan.- Dons perquè li dones tantes voltes. Quina ha estat ?. Suposo que haurà estat una decisió, presa desprès d’una discussió aferrissada per part dels que em creien innocent.
Advocat.- Les opinions d’aquests, i les proves del judici han quedat anul·lades. T’han
comdemnat a mort.
Joan.- Em sembla advocat, que m’estàs aixecant la camisa, si pertanyem a Europa no podem aplicar la pena de mort, son coses incompatibles.
Advocat.- Europa, fa la vista grossa, te por que l’Estat surti de l’euro , torni a las pessetes,. i no els paguin el deute. I per altra banda és basen en el codi militar, ja saps allò de la unitat de la Pàtria .
Joan.- Però no dius que han canviat la Constitució, aquest supòsit el contemplava la del 1978 ?.
Advocat.- És l’únic article que continua vigent.
Joan.- Però si va quedar clar que jo no vaig tenir res amb el que va passar, només passava per allí, per pura casualitat, els aldarulls no eren cosa meva.
Advocat.- Però et varen trobar un pamflet independentista, i el nou tribunal ha passat la consideració de fet greu, ha fet gravíssim.
Joan- De cap manera era un pamflet, és tracta d’un conte, que duia a un concurs de narrativa catalana, per la gent gran. Ja ho sap el nou tribunal, que ja tinc a prop dels vuitanta anys ?.
Advocat.-. Tenen totes les teves dades, i l’edat, no és un atenuant, Més aviat diria jo que és un agreujant , als avis que no son del seu color, els consideren els culpables de la transició.
Joan.- Ja se l’han llegit bé el meu conte; mira que a la primera plana, ho diu ben clar: “Això és un conte fruit de la imaginació del seu autor i no te res a veure amb fets reals”.
Advocat.- El nou fiscal ha dit que això e és un subterfugi per eludir la responsabilit6at, i ha afegit que com més cultes son els escriptors, son més perillosos,
Joan.- En el meu hipotètic conte, Catalunya és separava a les bones d’Espanya, més ben dit, era Espanya la que és separava de Catalunya, i a la fi, a Espanya no li convenia, i és tornaven a unir, i ara sense Generalitat, i els catalans no hi deien res, com sempre. Això qualsevol veu que acaba bé.
Adfvocat.- Vull que sàpigues que he fet tot el que he pogut, només et queda el consol de saber que no te’n aniràs sol d’aquest mon.
Joan.- Vols dir que hi ha un altre reu que cregui com jo amb l’Estat Utòpic.?.
Advocat.- Si un altre que ha suggerit un país sense Rei, manat per el poble, i amb un filòsof de moderador.
Joan.- També és tracta d’un avi com jo ?.
Advocat.- No, és una dona jove, cap home s’ha atrevit a dur-los la contraria.
Joan.- I quant s’executarà la sentencia. ?.
Advocat.- La setmana vinent.
Joan.- Tant aviat?. Als Estats Units triguen anys i panys. S’ho pensen dues vegades avanç de tirar pel dret.
Advocat.- Estant, més organitzats; aquí necessiten la cel·la.
Joan.- I que tenen pensat, la cadira elèctrica, la injecció letal, o bé l’antic garrot vil de la dictadura ?.
Advocat- Res d’això ; verí .
Joan.- Hamburgueses, o pastisseria industrial ?.
Advocat.- Cicuta, amb una copeta en tindràs prou.
Joan- No !!. No vull morir !!.

Infermera.- Desperti, i no faci escarafalls, aquest xarop no mata a ningú a l’inrevés, cura. Tot el dia dormint i somiant, que s’ha cregut que la Seguretat Social , és un hotel de cinc estrelles?.
Joan.- Segur que és xarop ?.
Infermera.- Segur, i de “Pomes”, perquè vagi de ventre.
Joan.- Em sembla que no em caldrà, amb el ,somni que he tingut, aniré sense ajudes.
Infermera.- Vol dir, Joan.?.
Joan .- I tant, i ara mateix, atansi’m l’orinal de sota el llit, sis plau,. Que no tinc temps d’anar al lavabo.


FI







.

Comentaris

  • Amic Joan[Ofensiu]
    Atticus | 18-11-2013

    Un somni-malson, que reflectix l'escenari polític-social del nostre entorn, d'una manera súbtil, amb molta ironia i desimboltura innicent com un xiquet. M'ha agradat mestre, sobre tot per el missatge que sempre dus als teus relats...està ahí encara que no ho parega.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joan Gasset Vilaplana

Joan Gasset Vilaplana

24 Relats

11 Comentaris

13575 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Vaig nàixer a Madrid, durant la segona República (19-11-33), fill de pare català (Lleida) i de mare Alacantina. (Benimarfull). Que eren interinament per feina a Madrid.
Quant tenia 4 anys (acabada la guerra dita Civil ), varen tornar a Barcelona, ara amb mi.
És pot dir que soc autodidacta, i aprenent, dons no he tingut estudis literaris. El meu primer conte els vaig escriure als 72 anys (2006)
Novel·les més llargues;
Vint-i-tres dies d'agost
L'avia Remei
Radio Catalunya Independent
"Cogida en la Maestranza".
18 Contes Inversemblants.
El net de'n Kees Popinga
Johan Popinga



Me les podeu demanar a jgassetvilaplana@gmail.com